Necessari... i suficient?

Bona acollida de la reforma de les pensions per part dels experts, convençuts que calia actuar sobre el sistema per garantir-ne la viabilitat futura, ja que les previsions demogràfiques i l'augment de l'esperança de vida projecten un futur amb cada cop més pensionistes, però alguns creuen que no serà suficient.

El sistema estava dissenyat, expliquen, perquè la proporció entre anys cobrant la pensió i anys cotitzats fos aproximadament d'1 a 4. És a dir, que als anys setanta i vuitanta algú es jubilava després de cotitzar 40 anys i vivia, de mitjana, deu anys més. Amb l'augment de l'esperança de vida i la incorporació més tardana dels joves al mercat de treball, es pot donar el cas que un jubilat hagi cotitzat 30 anys i després cobri la pensió durant 20 anys. Això és, pels experts, insostenible per al sistema. Mario Ibáñez, soci de l'àrea laboral d'Uría Menéndez a Barcelona, valora que s'hagi arribat a un acord social perquè “les reformes amb acord són bones i són més fàcils d'aplicar”. En canvi, el professor de l'IESE Sandalio Gómez creu que “en benefici de l'acord social, s'han rebaixat les mesures que s'havien de prendre” i la reforma “és molt light, fa curt”.

Tots els experts consultats troben positiu tant que s'endarrereixi l'edat de jubilació com que es fomentin carreres més llargues, de 38 anys i mig en lloc de 35. Són tres anys i mig durant els quals la persona cotitza i, per tant, aporta diners al sistema. Manel Hernández, director de Sagardoy Abogados a Barcelona, creu que era “necessari incrementar la vida laboral” i endarrerir tant l'edat legal de jubilació com la real, més baixa a causa de les prejubilacions. Mario Ibáñez, soci de l'àrea laboral d'Uría Menéndez a Barcelona, creu que és “raonable” que s'endarrereixi la jubilació fins als 67 anys, així com l'anticipada fins als 63, perquè “el sistema no aguanta”.

Josep Comajuncosa, professor d'economia d'Esade, alerta que l'Estat paga en pensions l'equivalent al 8% del PIB, percentatge que es doblaria al 16% l'any 2050 si no es reforma el sistema de la Seguretat Social. “Com que la demografia va en contra del sistema, s'ha de reduir la despesa”, explica. Sobre l'edat de jubilació, Comajuncosa creu que “pot tenir més impacte l'endarreriment de la jubilació anticipada [de 61 a 63 anys] que no la de la jubilació dels 65 als 67, perquè obligarà a endarrerir les prejubilacions”, que suposen un doble cost per a l'Estat perquè el treballador cobra l'atur i després accedeix a la jubilació abans dels 65. Sandalio Gómez creu que és millor els 67 que els 65 però creu que s'hauria d'haver apostat pels 70 anys.

El professor de l'IESE és el més crític amb tota la reforma i també amb l'ampliació del període de càlcul de la pensió dels últims 15 anys als últims 25 anys en actiu. Sandalio Gómez defensa que s'utilitzi tota la vida laboral i creu que “d'aquí a pocs anys s'haurà de fer una nova reforma i parlarem dels 40 anys i d'augmentar el càlcul a tota la carrera”. Manel Hernàndez creu que “per la pervivència del sistema, és bo passar dels 15 als 25 anys”, però afegeix que “per ser equitatiu, alguna valoració hauria de tenir tota la vida laboral”. Per Mario Ibáñez, és una manera de baixar les pensions i Josep Comajuncosa hi coincideix però afegeix que “si l'economia creix, encara que et toqui una part més petita del pastís, si el pastís és més gran, pot ser que el que et mengis sigui el mateix”.

Així valoren les mesures més importants de la reforma, les que poden tenir més influència en la despesa de la Seguretat Social, un sistema que, alerten unànimement, farà fallida si no es reforma. “¿Què és millor, cobrar menys pensió o no cobrar-ne?”, argumenten.