Núria Amat guanya el Llull amb una novel·la sobre Ramon Mercader
L'escriptora barcelonina revela alguns secrets sobre la vida de l'assassí de Leo Trotsky
Amat va criticar durament la Fundació Ramon Llull, que convoca el premi juntament amb Planet, al 2007, en motiu de la fira de Frankfurt
Núria Amat ha rebut aquest dijous a Palma el XXXI Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull –el premi més ben dotat de la literatura catalana–, per la novel·la Amor i guerra, en què revela alguns secrets relacionats amb Ramon Mercader, l'assassí de Trotsky.
L'escriptora barcelonina –que és parent llunyana de Mercader– ha explicat en roda de premsa que la seva història es desenvolupa durant la guerra civil i que s'hi barregen personatges reals, com Mercader i l'escriptor britànic George Orwell, amb altres de ficticis, com l'anarquista Valentina Mur. Aquest personatge, amb un gran pes en la narració, és segons el jurat, “l'encert més gran de la novel·la”.
Després d'anys de treballar en el primer títol que escriu en català, la novel·lista ha reconegut que va començar a submergir-se en el relat pel “silenci” que a casa seva envoltava qualsevol tema relacionat amb Mercader, i que això, amb el pas del temps, l'ha dut a documentar-se de forma exhaustiva sobre ell. “Sé coses de Mercader que no sap ningú i algunes estan a la novel·la”, ha assegurat.
També ha revelat que entre línies es pot llegir perquè va matar a Trotsky, després que ell, per fidelitat soviètica i sobretot a Stalin, no ho digués mai.
Malgrat la contundència de les seves afirmacions, Núria Amat també ha volgut deixar clar que ella, més d'historiadora, és novel·lista, i que ha imaginat situacions i vivències del seu parent comunista, a qui ha definit com a catalanista, esportista, intel·ligent i valent.
Amor en temps de revolta
D'altra banda, l'escriptora ha subratllat que ha volgut homenatjar a totes aquelles persones que són capaces d'estimar en temps de revolta i violència, “quan sorgeixen les emocions més sinceres”.
Tot i que l'obra retrata sobretot la Barcelona dels anys del conflicte, Figueres (Alt Empordà) també hi té un paper destacat, però l'escriptora no ha volgut avançar el perquè, a l'espera que sigui el lector qui ho descobreixi.
Crítiques a la Llull
Durant la seva trobada amb els mitjans, la novel·lista s'ha hagut d'enfrontar a un parell de preguntes antipàtiques, ja que avui ha obtingut els 90.000 euros d'aquest guardó, que convoquen l'editorial Planeta i la Fundació Ramon Llull, una institució que el 2007 la novel·lista va criticar amb duresa per com va plantejar la participació dels escriptors catalans que escriuen en castellà a la Fira de Frankfurt.
Amat, “amb la cara molt alta”, ha ressaltat avui que els seus sentiments tenen dues llengües, el català i el castellà, i que com ja va remarcar fa quatre anys no li va semblar bé que en una primera instància es digués als catalans que escrivien en castellà que no se'ls convidava a la ciutat alemanya, i, dos mesos abans de començar el certamen, es canviés d'opinió.
Una altra pregunta difícil ha estat sobre els premis literaris i la seva postura pública –tal com queda reflectit en alguns articles– en contra del denominat mercat literari. “Avui sóc la primera sorpresa pel premi. Continuo mostrant-me a favor de la bona literatura i crec que amb aquesta obra no he abaixat el llistó”, ha assegurat.
Premis itinerants
Nascuda a la capital catalana al 1951, la novel·lista, poeta i assagista, ha recollit el premi en una festa literària celebrada a Palma, després de l'acord a què van arribar aquest setembre l'editorial Planeta i la Fundació Ramon Llull per lliurar-lo de forma itinerant en els diferents territoris que integren la institució.
La novel·la guanyadora del Ramon Llull, amb un jurat format per Leonello Brandolini, Pere Gimferrer, Gabriel Janer Manila, Gemma Lienas, Damià Pons, Carles Pujol i Carme Riera, es publicarà en català, castellà i francès.
En edicions anteriors, han guanyat el Llull autors com Pere Gimferrer, Carme Riera, Terenci Moix, Baltasar Porcel i els últims anys Najat El Hachmi, Carles Casajuana i Vicenç Villatoro.