Rosa Sust i Mir
Hereva d'un important patrimoni històric, era col·laboradora del Museu de la Marina i del Centre d'Estudis Vilassarencs
Rosa Sust i Mir, que pertanyia a una llegendària família de mariners vilassarencs, va morir la nit del 2 al 3 de febrer als 97 anys. Hereva d'un importantíssim patrimoni històric familiar vinculat al mar, va ser una gran col·laboradora del Museu de la Marina de Vilassar de Mar. “Es pot dir que aquest museu no seria el mateix si no fos per ella i la seva germana, pel llegat del fons Sust, en el qual destaca el fons fotogràfic iniciat pel seu pare, Felicià Sust i Vives, l'any 1898”, informava ahir el Centre d'Estudis Vilassarencs. Rosa Sust també va fer notables donacions al Museu Marítim de Barcelona i a la Filmoteca de Catalunya, i durant els últims anys va ser una gran col·laboradora del Centre d'Estudis Vilassarencs, entitat que va permetre recuperar el fons filmogràfic familiar, en el qual hi ha les imatges en moviment més antigues de Vilassar de Mar i d'altres pobles.
Segons el doctor en història Joan Giménez Blasco, autor d'una monografia de la família, Rosa Sust era la “degana dels Sust”, atès que, malgrat l'avançada edat, la seva extraordinària lucidesa la feia dipositària d'imatges i records d'aquesta nissaga de mariners vilassarencs. De fet, gràcies a la seva memòria, molts historiadors han aconseguit importants dades per reproduir la història de final del segle XIX i tot el XX.
Les exèquies es faran avui, a les 9.25 del matí, al tanatori de Sancho de Ávila. Serà enterrada a Vilassar de Mar.