“La revolta d'Egipte no és el maig del 68 àrab”

Sí, per dos motius. A Egipte de pillatge n'hi ha hagut sempre i en segon lloc, perquè sempre que hi ha un procés en el qual
hi ha una pèrdua d'autoritat aquestes persones són les que més se n'aprofiten.

El Museu del Caire segur que és un objectiu perquè al costat de la gent que s'està manifestant a favor de la llibertat, de la democràcia o del que sigui, hi ha aquells que ho aprofiten per apoderar-se de béns. En principi es va dir que s'havien destrossat part de les estatuetes del primer pis, de la zona dels diorames, que són representacions de la vida quotidiana. També es va dir que s'havien destrossat dues mòmies, tot i que ara s'ha desmentit. Em preocuparia que fos certa la notícia de la destrucció de dues mòmies i les dues de dones, en un lloc on hi ha una bona quantitat de mòmies de faraons i menys de reines.

Perquè em dóna a entendre que dins dels elements que estaven només per robar i per pillatge n'hi havia d'altres amb altres idees. I un dels problemes fonamentals de l'islam és el seu menyspreu per qualsevol història prèvia a l'arribada a l'islam.

Sí. Quan una persona viatja a Egipte una de les coses que més li crida l'atenció, sobretot si va al Caire, és la gran quantitat de persones que els egipcis anomenen arabic people, ciutadans de Qatar, Oman... estiuegen al Caire però mai van al Museu perquè per ells tota cosa prèvia a l'islam la consideren una idolatria i, per tant, no s'ha d'atendre.

No, en absolut. Vull deixar clar que això no és només una qüestió de l'islam. Em preocupa la fanatització de l'islam, entre altres coses perquè quan es fanatitza una religió es fanatitzen les altres. El cas d'Egipte és molt paradigmàtic, perquè cal valorar la seva història. El que passa és que hi ha cinc milions de Germans Musulmans i això és molta gent. I contra el que es creu a Occident, el fanatisme al món islàmic mai ve per les capes baixes, sinó per les altes. És un error pensar que si una persona s'envolta d'explosius és perquè és pobra. Si s'analitza la família, la majoria no ho són. Al-Qaida n'és un exemple. El seu cap visible és un multimilionari i el segon, la ment a l'obscuritat, és un metge egipci dels Germans Musulmans. Es diu que els Germans Musulmans no són Al-Qaida i en són els fundadors i orientadors ideològics.

Sí, perquè hi ha una revolta però no sabem cap a on va. Els occidentals estan contents perquè creuen que és el maig del 68 àrab, però no ho és. Vaig començar a anar a Egipte de manera freqüent a partir del 1996 i veia molt poques dones tapades i ara no en veig cap sense tapar.

Sí, perquè hi ha hagut una creixent islamització i no ve d'ara.

Sí, perquè sabien que si no
ho feien no tindrien el suport que podien rebre dels països
occidentals.

M'agradaria que no fos igual, però ara mateix dir què passarà és fer futuribles perquè no sabem cap a on tirarà. Espero que cap a la democràcia, però no ho sabem. Ho comparo amb Tunísia, on la revolta va començar de manera laica i fa dues setmanes va arribar un líder islamista que ara diu que és moderat però que fins fa quinze dies, quan era a l'exili, advocava perquè la xaria fos la llei que imperés a Tunísia. I em preocupa que a Egipte comencin a dir: “Mira que democràtics que som, que hem posat els Germans Musulmans”.

Certament, no n'hi ha cap i aquest buit el poden ocupar els Germans Musulmans perquè ells sí que estan organitzats.

Sí, el que passa és que hi ha una dicotomia molt clara. Nosaltres som historiadors i el patrimoni cultural és molt important per nosaltres, però els éssers humans també ho són. I quan em pregunten si s'ha de protegir el Museu del Caire, dic que sí, és clar que s'ha de protegir, però abans de tot cal protegir les dones i els nens del Caire.