Urbanisme

barcelona

Pla de xoc per rehabilitar pisos al Raval més degradat

L'Ajuntament aprova un programa per endreçar 616 habitatges dels carrers Sant Ramon i Robadors a través de múltiples mecanismes legals

El 20% d'aquestes finques necessiten millores “importants”

La comissió de govern de l'Ajuntament de Barcelona va aprovar ahir una operació de cirurgia urbana per millorar el parc d'habitatge dels carrers Sant Ramon i Robadors, un dels punts del barri del Raval amb una situació urbanística, i especialment social, més precària. La formula escollida per tirar endavant el pla ha estat incloure un total de 63 edificis de la zona, que sumen 616 pisos amb 1.683 veïns, en una anomenada àrea de conservació i rehabilitació, una figura excepcional prevista en la llei d'habitatge del 2007 que encara no s'havia aplicat a la capital catalana i que dóna àmplies prerrogatives i instruments legals a l'administració per actuar sobre la propietat privada a l'hora de fer reformes a les finques afectades.

Amb un problema greu de prostitució enquistada al seu espai públic, els dos carrers també presenten deficiències urbanístiques alarmants que la iniciativa pretén corregir. No en va, un 71% d'aquestes 63 finques van ser construïdes abans del 1901, i un 20% necessiten actuacions de millora “importants”, segons el diagnòstic que ha fet el consistori. Com a exemple més concret, un 27% d'aquest total d'edificis té deficiències a les parets, un 28,6% a la façana principal i un 41,3% al vestíbul. També s'ha detectat que un 5,2% directament no són habitables, als quals cal afegir uns altres problemes com ara els habitatges que estan sobreocupats –hi ha indicis que això passa entre 29 i 69 d'aquestes finques– o en una situació urbanística d'il·legalitat més o menys flagrant.

A partir d'una extensa diagnosi que ha fet l'Ajuntament sobre la situació en què es troben cadascun dels habitatges d'aquest àmbit, s'oferiran diversos mecanismes per arranjar-los amb previsió de la llei. Per començar, se subscriuran programes de rehabilitació amb els propietaris amb els corresponents ajuts de les administracions tant local com catalana. En set d'aquestes finques que presenten un estat més precari, el consistori també recorrerà al dret de tempteig i retracta per adquirir-les de manera preferent en cas que es posin a la venda. També es preveu la possibilitat d'expropiar-ne d'altres, o bé que el consistori ordeni als propietaris la conservació dels edificis. Si aquests no accedeixen, se'ls podrà embargar per fer-ho subsidiàriament. Així mateix, i en aquells casos en què es comprovi que es tracta de pisos desocupats, se n'acordarà el lloguer forçós o l'expropiació temporal de l'usdefruit en els termes i les garanties que marca la mateixa llei d'urbanisme. Finalment, els que estiguin en pitjor estat rebran la perceptiva declaració d'infrahabitatge. No es preveu, però, ni un sol enderroc.

Fonts municipals han explicat que una de les fórmules que s'estudien és que els pisos que siguin adquirits pel consistori passin a ser gestionats pel patronat municipal de l'habitatge, amb les mateixes condicions que les finques de promoció pública. Si es donés aquest cas, els inquilins que hi estiguin en una situació regularitzada tindran prioritat per quedar-s'hi. A ningú se li escapa que l'aplicació d'aquest pla a petita escala també permetrà, de retruc, depurar aquells casos d'activitat o inquilins que estan establerts en aquests habitatges vulnerant la normativa vigent.

La inversió prevista per executar el programa és 9,7 milions d'euros per fer les obres de rehabilitació, i 10,4 milions més per a les expropiacions que es calcula que caldrà fer –un 10% del total del parc afectat–. En principi el pla no té un període d'execució tancat, però ahir, a banda de la seva aprovació inicial, es va fer un primer pas per concretar en fets. La mateixa comissió de govern també va acordar la compra d'un immoble del carrer Sant Ramon, número 6, que era un niu de conflictes, ja que funcionava com a meublé de la popular Carmen de Mairena. El més paradoxal és que la finca era propietat de l'Estat.

LA FRASE

El que passa a l'interior d'aquestes finques, té un impacte brutal sobre l'espai públic del Raval
Assumpta Escarp
Portaveu del govern i regidora de Ciutat Vella
Les claus

Una solució “excepcional” per dignificar l'entorn més castigat

f. espiga

Al dossier de premsa que explica les virtuts del pla aprovat ahir, ja es proclama que el programa dóna una “resposta excepcional” a una zona de Ciutat Vella que també demanava a crits “una intervenció excepcional”. N'hi per això i més. Situats en una àrea flanquejada per la rambla del Raval, un equipament pompós com la nova filmoteca o un hotel de luxe, els carrers Sant Ramon i Robadors mostren la imatge més ombrívola del Raval. Prostitució i petita delinqüència habiten en uns carrers d'edificis vells, castigats i amb múltiples disfuncions socials al seu interior. D'entrada, un 5,2% d'aquests 63 edificis no reuneixen, directament, els mínims d'habitabilitat exigibles. En el 50% de casos on hi ha comunitats de propietaris (18) es produeixen situacions de morositat, i un 80% de veïns del sector delimitat al pla confessen que els seus edificis tenen problemes de manteniment i neteja als espais comuns. Entre 48 i 98 d'aquests pisos també se sospita que estan buits. Per reblar el clau, també n'hi ha que s'han fet de manera il·legal a cobertes o annexos dels edificis. I una última dada fulminant: 19 finques estan catalogades de conflictives, ja que concentren problemes com ara la prostitució, sobreocupació o insolubilitat. El Raval més fosc.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.