El nou repte de Mateu

Joan Mateu (Salt, 1976) mostra la inseguretat pròpia de l'artista que busca una nova via per indagar les seves inquietuds. Fa anys que se sent còmode i segur professionalment –que ja és molt en els temps que corren– seguint amb la seva habitual i prolífica via pictòrica que es podria definir com realisme intimista. Però com a jove que és, aquest saltenc que fa anys que es dedica exclusivament a l'art de pintar té encara moltes motivacions per explorar, entre les quals hi ha cercar nous estímuls, nous reptes que li permetin “reactivar-se” artísticament. És per això, com reconeix el propi Mateu, que la participació a concursos li permet una llibertat més gran i gaudir d'un cert “risc creatiu”. I si a més, es té la sort que ha tingut ell que el seleccionin entre els 30 primers de gairebé 2.000 artistes que han presentat obra pictòrica en un dels certàmens europeus més prestigiosos com és l'Arte Laguna de Venècia, la confiança per tirar endavant un projecte embrionari és absoluta. Això sense dir que, a més, ha aconseguit una fita molt important a la seva carrera.

Aquest pas artístic té un nom: Playing with Català-Roca. Es tracta d'una interpretació molt personal de la cèlebre fotografia Madrid a mitjans del segle XX, de Francesc Català-Roca, amb la qual l'artista estableix un diàleg directe entre la fotografia i la pintura. De fet, Joan Mateu, que no ha dubtat mai a definir la càmera com “el llibre d'apunts perfecte pel pintor”, sempre ha establert ponts entre ambdues disciplines. El 2008 ja va fer un primer intent fallit de versionar pictòricament una instantània de Cartier-Bresson. No ha estat, però, fins a aquest segon intent que ha aconseguit esbrinar què l'atrau de la proposta. Explorar els punts vitals de la peça, captar-ne l'atmosfera, els punts de llum i altres subtileses que es guarda. En aquest cas concret, hi ha arribat a base de difuminar les figures –“elements distorsionadors”, diu– i centrar-se en el que més l'obsessiona: la composició i, sobretot, la llum. “Sense resultar pretensiós, ara entenc més que mai l'obsessió de Monet i la seva sèrie de la Catedral de Rouen”.

Gens casual no resulta comprovar el per què de l'obra de Català-Roca, que consultar el catàleg de la seva obra i descobrir que ja el 1998, en els seus inicis com a pintor, establia una proposta pictòrica molt semblant amb una obra titulada Ombres, talment una instantània urbana amb personatges que deambulen anònimament pel carrer. Un retorn a les arrels?

El que té clar Joan Mateu és que, independentment que l'acabin premiant –i pugui per tant exposar en alguna de les millors galeries del món– està plenament convençut d'aquest nou projecte. És així que, des de fa un temps, es deixa assessorar per l'escriptor Miquel Berga, expert en l'obra d'Agustí Centelles i la fotografia en general, per tal de continuar “explorant aquesta nova via”.