Dibuixos premonitoris

Benjamín Solari Parravicini (Buenos Aires, 1898-1974) va ser un pintor i escultor argentí que va aconseguir una certa rellevància durant la seva vida. Però Solari no és tan famós per la seva obra sinó per una sèrie d'il·lustracions profètiques (que ell anomenava psicografies premonitòries) realitzades al llarg de la seva vida entre els anys 1936 i 1972. Aquest fet fa que alguns el considerin el Nostradamus argentí. I potser no els falta raó.

Els misteriosos dibuixos que va fer mentre realitzava la seva tasca pictòrica anaven acompanyats de petits textos –algunes vegades críptics però d'altres molt clars– sobre els esdeveniments més importants que es produirien al món els pròxims anys. Entre les seves primeres prediccions hi ha referències a la II Guerra Mundial i a una aliança futura de personatges com ara Hitler i Mussolini per als seus plans de conquesta. Poden pensar que els anys trenta era força fàcil preveure que s'iniciaria un segon conflicte internacional. D'acord. El 1937 va escriure: “Cap de barba se semblarà santa però no ho serà, encendrà les Antilles”. En aquell moment Fidel Castro –a qui sembla evident que faria referència i que el 1959 va posar fi a la dictadura de Fulgencio Batista a Cuba– només tenia onze anys.

A la seva obra, que segons ell estaria inspirada per “un àngel”, Solari també fa referència a molts temes de la conquesta de l'espai que es produirien dècades després. Un dels seus dibuixos també de finals dels anys trenta vaticina que el primer ésser viu que viatjaria a l'espai seria un gos. La gossa Laika va ser enviada pels soviètics a l'espai el 1957 a bord de l'Sputnik-2 i va morir en òrbita. També va dibuixar l'estàtua de la llibertat partida en dos i cremant, en una il·lustració que sense gaire imaginació recorda molt l'atemptat contra les Torres Bessones de l'11-S del 2001.

Aquests dies Benjamín Solari torna a estar de moda per un dibuix del novembre del 1939 en què es veu el mapa del Japó, un mort a l'aigua, dones plorant, i el que semblaria l'epicentre d'un terratrèmol –que si fos així coincidiria força geogràficament amb el de l'11 de març– i una mena d'ona gegant. El text que l'acompanya també té el seu què. “La bomba F” fa referència a la catàstrofe de Fukushima o tot plegat és una F de fantasia?