Pardals

Al diari AVUI del dimecres 23 de març hi ha un article de Joaquim Elcacho que avisa de l'alarmant disminució de la població de pardals a Catalunya. I n'apunta diverses causes. Però em permeto apuntar cap a una altra causa més important: la presència de l'estornell negre, que al mateix article es diu que és un dels que més es multipliquen: un 8%.

Aquest ocell es va importar a la segona meitat del segle XX. Algun savi del Ministeri d'Agricultura de Madrid va pensar que aquests ocells, que al seu país d'origen es mengen les erugues de la processionària dels pins, podrien fer la mateixa feina a Espanya. Però va resultar que aquests ocellots es van dedicar a picar tota classe de llavors i fruites i no van fer cas de les erugues dels pins. Resultat: una autèntica plaga per als pagesos. Els danys que ocasionen són milionaris, i cada vegada augmenten. A banda de les molèsties que ocasionen quan s'ajoquen a les ciutats (Figueres els ha declarat la guerra).

I els pobres pardals s'han trobat amb un competidor que ocupa el seu espai ecològic. Jo he observat al pati d'un col·legi com els pardals baixen a menjar-se les restes de l'esmorzar dels nens. Però sovint baixen un o més estornells i els fan fora per prendre'ls l'aliment. També he vist com van a picar les cireres madures, a centenars, amb una sorollada que espanta.

Si es fes una campanya de rebaixar la població d'aquests negrots hi guanyarien els pardals, les caderneres, els pinsans i tota la fauna autòctona, a part dels pagesos. Recordo que, anys enrere, per posar fi a una plaga de garses, es premiava els que en caçaven. És un suggeriment per a Medi Ambient i per a Agricultura. Al cap i a la fi, l'estornell negre no és de casa. És una espècie introduïda per l'home, com tantes altres.