Estudien els noms vallencs que han perdurat des del repoblament cristià

Català, Batalla, Guasch, Puig, Voltas, Canela, Bonet, Llorach, Domènech, i Bofarull són alguns dels cognoms que millor han resistit el pas del temps a la ciutat de Valls. De fet, perviuen en aquest territori de la comarca de l'Alt Camp des de l'època del repoblament cristià, segons han pogut documentar l'escriptor i pintor Miquel Jassans i el filòleg Moisès Selfa, autors de l'estudi sobre l'onomàstica de Valls que sortirà al mercat amb el segell editorial de l'Institut d'Estudis Catalans.

Els autors van prendre com a punt de partida d'aquest treball el Llibre de testaments (1306-1307) del notari Berenguer-Torras, que van localitzar a l'arxiu comarcal. Sis anys després d'aquella important troballa fan aportacions interessants sobre l'origen de noms que identifiquen espais tan coneguts de la ciutat com el raval de Farigola, el barri de Mas Clariana o el puig d'en Cabré de Picamoixons, “anomenats així perquè prenien el cognom de persones que al segle XIII vivien a Valls”, explica Miquel Jassans. Precisament, cognoms com Clariana i Farigola, però també Alguer, Jorba, Timor i Corbera, “són alguns dels que han desaparegut de Valls”, detalla Jassans, que ho atribueix “a una epidèmia de pesta molt destructiva que hi va haver al poble l'any 1348”.

L'estudi onomàstic de Valls revela altres curiositats, com ara la procedència dels habitants repobladors de Valls. “Aquí, a la Catalunya Nova, se'ls posava el nom del lloc de procedència i sabem que molts d'aquests repobladors venien de l'Alt Anoia, de la Segarra i del Penedès”, detalla l'estudiós.

L'anàlisi elaborada pels dos integrants de la Societat d'Onomàstica de Catalunya descobreix que durant l'etapa medieval noms propis que avui es consideren de dona, com ara Montserrat, eren exclusivament de gènere masculí. També eren freqüents cognoms de ciutats com Barcelona o Tarragona. I el nom propi de Josep no apareix fins al segle XVIII. “Al segle XIX tothom es coneixia pel renom, perquè hi havia noms de moda i molts cognoms coincidents i la manera de diferenciar la gent era el renom”, explica Miquel Jassans. La sèrie de renoms recopilada pels autors de l'estudi és múltiple i de la llista en sobresurten alguns com Pantano, origen del carrer Pantà, Petit de les Ànimes o Mixonot del Bosc, cal Titu o Lo sopa. També, i gràcies als capbreus –documents que manava fer el senyor feudal per pagar impostos–, el treball relaciona noms de finques i la seva evolució etimològica, com la partida Ruanes o la partida Roma.