Economia

Una empresa de Serinyà, l'Ou de l'Estany SL, s'ha convertit en una de les principals distribuïdores d'ous del país. Procedents de granges de gallines d'arreu de Catalunya, cada setmana recullen i reparteixen més d'un milió d'ous en supermercats, indústries alimentàries, hotels, restaurants i pastisseries catalanes, principalment de la demarcació de Girona. Tot i que la crisi econòmica també ha afectat el sector, a l'Ou de l'Estany no han reduït el volum de negoci perquè han anat ampliant la cartera de clients. Tenen una plantilla de 22 empleats i una flota de 18 vehicles, i continuen tenint la seu al mateix lloc on van fundar l'empresa l'any 1987. A curt termini, però, preveuen traslladar-se al futur polígon industrial de Serinyà.

L'Ou de l'Estany, de Serinyà, distribueix un milió d'ous frescos a la setmana

L'empresa també treballa molt el segment dels pasteuritzats, principalment per a la indústria alimentària

L'Ou de l'Estany és un exemple de com han nascut i prosperat moltes de les petites i mitjanes empreses del nostre país. Dos amics de tota la vida –Vicenç Oliver, de Borgonyà, i Josep Dilmé, de Serinyà– van coincidir a Callís –una empresa referent del sector avícola, tancada fa anys– i, al cap d'un temps, van decidir parar-se per ells. Tenien 21 i 19 anys i la falta d'experiència la suplien amb empenta i atreviment. «A aquesta edat fas coses que de més gran no gosaries fer», admeten ara, però sense que se'n penedeixin.

Inicis modestos

Amb un capital inicial de 800.000 pessetes (4.800 euros) provinents dels seus estalvis i l'ajuda de la família, van bastir una incipient cadena de distribució consistent tan sols en dues furgonetes –una, cedida pel pare d'un dels socis i l'altra, comprada de segona mà– i tenien la seu a la casa familiar dels Dilmé. Se'n recorden prou, de la primera venda: quinze dotzenes d'ous a Ca l'Huguet de Besalú, un bar restaurant que ja no existeix. «A unes 60 pessetes la dotzena», hi afegeixen.

Els va funcionar bé des del primer moment. «Però sempre a còpia de fer moltes hores», remarquen, perquè no sembli que va ser fàcil. Els primers anys, la clientela la tenien molt dispersa pel territori. «Això ara ho faríem diferent, potser hauríem d'haver començar per aquí a la vora i anar expandint-nos de mica en mica», reconeixen. El primer empleat –un home que avui continua a l'empresa– el van incorporar el 1990. Va ser un punt d'inflexió en l'evolució de l'empresa.

Creixement

El volum de negoci va anar creixent de manera constant i paral·lelament l'estructura de l'empresa es va engrandir, i es va arribar a la situació actual: 22 empleats, 18 vehicles i una cartera de més de 3.000 clients que consumeixen més d'un milió d'ous frescos a la setmana, sense comptar altres productes que també distribueixen. Tot i que no ho canviarien per la situació actual, es nota certa enyorança dels primers anys: «Hi havia un ambient familiar que a mesura que hem anat creixent, com és lògic, ha costat molt més de mantenir.»

Preparats per al trasllat

La seu, en canvi, continua sent la casa dels Dilmé, una casa a tocar de la C-66, coneguda com a Can Cufí, convenientment condicionada. D'aquí a poc temps pensen traslladar-se al polígon industrial que s'està projectant a Serinyà mateix.

Categories i mides

Els ous que es posen a la venda a la Unió Europea porten escrit a la closca un codi de quinze dígits que explica la manera com s'han criat les gallines que els han post, així com l'estat de la Unió Europea, la província o departament de l'estat, el municipi i l'explotació concreta d'on provenen. Pel que fa a la forma de cria –que en determina la qualitat–, un 0 significa que s'ha produït de manera ecològica (això vol dir, entre altres coses, que l'animal no ha estat tractat amb antibiòtics); un 1, que l'ha post una gallina que es mou en llibertat en un recinte ample; un 2, que prové de cria feta en terra (sense estar en una gàbia), i un 3, que prové de gallines criades en gàbies. La gran majoria dels ous que trobem a botigues i supermercats són del tipus 3. Pel que fa a les mides, els ous es divideixen de manera similar a la roba, amb les talles universals XL (els ous de més de 73 grams), L (de 63 a 73 grams), M (de 53 a 63 grams) i S (menys de 53 grams). Els que tenen més sortida són els L.

Col·laboradors del Mas Casadevall

Des de fa uns mesos, L'Ou de l'Estany col·labora amb la Fundació Mas Casadevall de Serinyà, on resideixen i treballen 36 persones afectades del trastorn de l'espectre autista (TEA). L'empresa destina una part de la venda dels seus productes –concretament, els ous de la modalitat camperola– a finançar la granja que té el Mas Casadevall per criar gallines, els ous de les quals –que precisament són de la modalitat camperola– els usuaris del centre porten a vendre cada dimecres al mercat de Banyoles. L'ajuda serveix per al manteniment de l'equipament de la granja i per a la compra del menjar de les gallines, de manera que per al Mas Casadevall la venda dels ous no suposa cap cost de producció. En el recinte hi ha un centenar d'aus, menades per onze usuaris del centre supervisats per educadors. «El fet de sentir-se útils i poder trencar la rutina els és una teràpia excel·lent», explica el cap del servei de teràpia ocupacional del Mas Casadevall, Pep Mendoza, que elogia el gest de L'Ou de l'Estany perquè, com diu, denota sensibilitat per als problemes socials. Fins ara, només una altra empresa, Ceres Roure de Figueres, havia establert una col·laboració similar.

L'empresa de Serinyà ha portat alguns comercials seus a la granja del mas perquè veiessin directament l'objectiu de la campanya. «En força casos hem notat que els nostres compradors ho valoren», expliquen Oliver i Dilmé, que també admeten que una part del mercat encara no és gaire sensible a aquestes qüestions.

VICENÇ OLIVER I JOSEP DILMÉ

«Cal ser previsor i saber adaptar-te als canvis»

L'ou ha estat sempre un aliment popular. Se'n consumeixen tants com anys enrere?
–(V.O.) «Sí, fins i tot una mica més que un temps enrere, sobretot per part de la indústria alimentària i l'hostaleria.»
–Aleshores, a vostès la crisi econòmica no els afecta gaire?
–(J. D.) «Sí que la notem, sí. El que passa és que vam veure venir la crisi i, per compensar-ho, vam anar obrint nous mercats, i vam arribar a zones noves. Amb això hem compensat la davallada del consum dels clients que teníem.»
–La confiança entre client i proveïdor sempre és important, però segurament en el ram de l'alimentació encara ho deu ser més. És així?
–(J.D.) «Sí, això és important. Et guanyes la confiança a còpia de temps, donant un bon servei i sent complidor en tots els aspectes. La confiança entre uns i altres és bàsic.»
- (J.D.) «Una de les coses que ens diferencia a nosaltres és que no hem tingut mai filtres, sempre hem sortit a donar la cara. Això el client ho valora.»
–D'on provenen els ous que vostès distribueixen?
–(J.D.) «Tots són catalans, però l'origen està molt concentrat a la comarca del Baix Camp, a l'entorn de Reus.»
–I com és que no els compren al Pla de l'Estany mateix?
–(J.D.) «És que al Pla de l'Estany s'ha apostat més per un altre tipus d'avicultura: pollastre, paó, etc. i la cria de gallines s'ha deslocalitzat.»
–Com es presenta el futur immediat?
–(V.O.) «Suposo que serà qüestió d'anar treballant, com hem anat fent fins avui. No se'ns tancaran portes si hi continuem estant a sobre. Cal intentar ser previsor de l'evolució del sector per adaptar-nos de la millor manera possible als canvis continus que hi pot haver. També, el secret és treballar molt, dedicar-hi hores.»
- (J.D.) «Avui, almenys en aquest nostre sector, no funciona allò de dir ‘munto una empresa i hi poso algú per així jo viure bé'. No ho dic perquè nosaltres siguem millors que els altres, sinó perquè veiem com funcionen les coses: a la que no hi ets a sobre, si desvies una mica l'atenció, notes que vas coix.»-
Quant a inversions, en tenen alguna de prevista?
- (J. D.) «Estem esperant que es desenvolupi el polígon industrial de Serinyà per traslladar-hi els locals. Hi tenim una parcel·la de més de 30.000 m². Estem esperant que el polígon estigui a punt per anar-hi i no haver de marxat del poble.»
– L'ou és dels productes que el metge et treu de seguida de la dieta quan tens problemes. Què en pensen?
–(J.D.) «És cert que havia tingut una certa mala fama, però als últims anys s'està rectificant. Els experts ja diuen, per exemple, que allò de només menjar dos ous a la setmana és una exageració. Ep, com amb tot, no se'n pot fer cap abús, és clar. »
–Algun plat preferit, amb ous, és clar?
–(V.O.) «No és el que el metge recomana més, però a mi m'agrada molt l'ou ferrat.»- (J.D.) «A mi m'agrada molt la truita de mongetes seques amb botifarra negra.»

En forma líquida i pasteuritzats

La mateixa empresa, però amb una altra marca pròpia, Ovogirona, comercialitza ou pasteuritzat i productes derivats. Oliver i Dilmé van incorporar aquesta línia fa quinze anys, arran de la demanda que van detectar en el mercat, provinent bàsicament del sector de la indústria alimentària (des del ram dels embotits al dels plats precuinats), l'hostaleria i la restauració d'arreu de Catalunya, però principalment de les comarques de Girona. Es tracta de l'ou sencer o bé la clara i el rovell per separat, en forma líquida (per aconseguir-ne un litre calen cap a 20 ous sencers de talla mitjana), destinat a ser una de les matèries primeres de molta mena de productes industrials. «El que té més sortida és el líquid de l'ou sencer perquè té un ventall més ample d'aplicacions», argumenten Oliver i Dilmé. El producte que porten a supermercats per a la venda al detall és el líquid de clara, en ampolles petites, adreçades principalment a esportistes. A més, Ovogirona també distribueix, pasteuritzats, ou filat, flamets i ou dur, bo i pelat.

L'empresa de Serinyà no participa directament en la pasteurització sinó que porta els ous a una planta especialitzada (Oufil de Cassà de la Selva) des de la qual surten els productes envasats. La línia de productes pasteuritzats encara no és la principal, sinó una línia menor: ara per ara, d'ous durs en reparteixen cap a 18.000 a la setmana i, de la resta d'ovoproductes, en reparteixen cap a 14.000 quilos.

El «magatzem» és la carretera

L'Ou de l'Estany triga entre 24 i 48 hores a completar el cicle de trasllat dels ous de la granja a la destinació. Després d'un pas efímer pels seus magatzems, el gènere viatja en els vehicles condicionats tèrmicament. La seva flota de vehicles (a la foto) és clau en l'estructura del negoci.

Excedents

L'Estat espanyol actualment és un país exportador d'ous, fins al punt que 4 de cada 10 ous produïts viatgen més enllà de les fronteres. Gràcies a la tecnologia frigorífica, es transporten a destinacions allunyades força dies de l'origen (la caducitat d'un ou fresc s'ha establert al cap de 28 dies). Però a Catalunya la producció d'ous va de baixa perquè de mica en mica es tanquen les granges. Una raó que explicaria aquest fenomen és que aquí les normatives mediambientals són més exigents que en altres zones de l'Estat espanyol. Quant a consum, el país capdavanter és el Japó. «I té una de les esperances de vida més altes del planeta», segons Oliver i Dilmé, per destacar els beneficis d'aquest producte.

les dades

Nom de l'empresa
L'Ou de l'Estany, S.L.
Seu
Carrer Doctor Tussell, 1, Serinyà
Any de fundació
1987
Marques
L'Ou de l'Estany Ovogirona
Plantilla
22 empleats
Volum de distribució
Ou fresc: 1.000.000 d'unitats a la setmana
Pasteuritzats: 14.000 kg setmanals d'ou líquid, ou filat i flamet i 18.000 unitats setmanals d'ou dur pelat.
Mercat
Més de 3.000 clients d'arreu de Catalunya, però sobretot de les comarques de Girona
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a