Economia

DE MEMÒRIA

la revolució industrial dels 70

L'entrada de gas natural al port de Barcelona, la primera autopista Montgat - Mataró, les primeres centrals nuclears com Vandellòs, la construcció d'una gran refineria de petroli al Tarragonès o la represa de la revolució agroalimentària van convertir els 70 en una ‘revolució industrial'

Molt –massa- sovint una idea ràpida, però amb èxit, serveix per definir uns anys. Es parla, encara, dels feliços 60, i de la crisi dels 70, la famosa crisi del petroli. La realitat, però, moltes vegades, escapa a aquestes visions improvisades (o, a vegades, malintencionades). La realitat dels anys 1960-70 és ben diferent dels tòpics que segueixen funcionant.

Els anys 60 foren, i ja és molt, un retorn a la vida econòmica d'abans de 1936-39. Algunes empreses (com Hispano Suïssa, Barcelona Traction, Banc Hispanocolonial, Ford, Ràdio Associació, Blanquerna, Serveis Aeronàutics de la Generalitat, o Laya Films) havien estat destruïdes o engolides als anys de la segona dictadura. N'havien sorgit altres (com Ames, Celsa, Montesa, Bimbo, Grífols, Almirall, Vall Companys, Seat, Hidroelèctrica, Planeta, Enciclopèdia). I moltes de les empreses d'abans del 39 continuaven amb més aire (com Catalana de Gas, Foment d'Obres i Construccions, Uralita, Roca Radiadors, Danone, Damm, Gallina Blanca, Puig, Uriach, Esteve, Salvat, Caixa de Pensions o el Clínic).

Els anys 1970, en canvi, els anys de la crisi del petroli, foren, en el món català, els anys d'un conjunt de processos que poden ésser reconeguts com una revolució industrial. Tan impactant, o més, que la revolució del vapor i el ferrocarril de 1833-1848.

Algunes de les fites més destacades d'aquests processos foren:

1. L'entrada de gas natural al port de Barcelona (1969), i la progressiva formació d'una xarxa de canalitzacions de gas al servei de tot tipus d'empreses.

2. La primera autopista (1969, Montgat-Mataró)

3. L'inici de la fabricació d'ordinadors, en alguns casos amb tecnologia autòctona (Telesincro, Sabadell, 1971).

4. Les primeres centrals nuclears (Vandellòs, 1972).

5. La construcció d'una gran refineria de petroli dins del gran complex petroquímic del Camp de Tarragona (la Pobla de Mafumet, 1974).

6. La implantació d'una fàbrica de IBM (la Pobla de Vallbona, 1974).

7. Una gran expansió de l'exportació catalana de ciment artificial als països productors i exportadors de petroli del golf Pèrsic, el nord d'Àfrica i el Carib.

8. A la indústria de l'automoció, entrada de Volkswagen a Seat (Martorell, 1974), de Nissan a Motor Ibérica (Zona Franca de Barcelona, 1980) i retorn de Ford (Almussafes, 1977).

9. La represa de la revolució agroalimentària, iniciada als anys 1920-30, amb: (a) la revolució del porc, inicialment lleidatana, (b) la revolució avícola, inicialment reusenca, (c) la consolidació de la regió fruitera de Lleida, (d) l'esclat dels làctics (e) …i del pa i els pastissos de motlle.

10. Des de 1967-69, l'activitat creditícia, adreçada a famílies, pagesos, comerciants i industrials, esdevé la principal activitat inversora de les caixes d'estalvis (però, fins al 1977, és a dir, fins als inicis del retorn a la democràcia política, no desapareix l'obligatorietat que tenen les caixes de finançar les empreses de l'estat central).

noves universitats.

Paral·lelament, entre 1968 i 1971 es creen, a l'àrea de la llengua catalana, cinc noves universitats: la Universitat Catalana d'Estiu (UCE) a Prada de Conflent, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) a Cerdanyola del Vallès, la Universitat Politècnica de Barcelona, després de Catalunya (UPC), la Universitat Politècnica de València (UPV) i la Universitat d'Alacant. Amb seus a Girona, Vic, Lleida, Tarragona-Reus. Les dues universitats politècniques obriran pas a la creació d'enginyeries: agrònoms, camins, telecomunicacions, informàtica.

Es pot suposar que ho fan seguint els suggeriments de l'informe de 1962 sobre l'economia espanyola del Banc Mundial, que proposava la creació de noves escoles d'enginyeria, localitzant-les en negatiu: l'informe deia que s'havien de localitzar ¡no a Madrid!

Els papers d'Ernest Lluch

Ernest Lluch (Vilassar, 1937 – Barcelona, 2000) ha estat un dels primers estudiosos dels canvis econòmics dels anys 1960-70. Lluch realitzà monografies, amb Eugeni Giral, i altres experts, sobre la nova indústria del Camp de Tarragona, l'Àrea Metropolitana de Barcelona, la regió fruitera del pla de Lleida, les causes de la nova exportació catalana i l'estructura econòmica del País Valencià, entre altres.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.