Economia

Agroalimentació

L'all de Belltall reviscola

A 800 metres d'altitud, es conrea aquesta varietat autòctona catalana

Volen fer una cooperativa que n'augmenti la producció

De gust fi, coent i saborós, sense ser gaire fort. Són les principals característiques de l'all de Belltall, una varietat autòctona que fa almenys tres-cents anys que es planta en aquest poble de la Conca de Barberà que ara té setanta empadronats. En ple corrent de conscienciació per la recuperació de les varietats agroalimentàries locals –l'ONU sosté que entre el 70% i el 90% d'aquests conreus s'han perdut durant el segle XX amb la implantació de l'agricultura intensiva–, a Belltall s'han proposat mantenir el cultiu d'aquest all singular.

La producció actual és artesana en tots els sentits. Tot i que una vintena de pagesos en planten, la majoria de produccions són curtes. En total, no se solen trenar més de 1.500 forcs anuals, uns 4.500 quilos. El sistema de conreu s'ha mantingut invariat generació rere generació. “L'all porta molta feina: cal plantar la llavor d'una en una, escogular (treure-li el brot verd), entrecavar, arrencar-lo a primers d'estiu i després elaborar els forcs”, explica Josep M. Miró, de cal Sebastià. Tampoc no usen pesticides “perquè al final, es nota”. Per a les famílies que en produeixen és un recurs que “complementa la renda del cereal”. No obstant això, als anys cinquanta, la venda d'alls constituïa la part més gran del pastís del pressupost anual de les famílies pageses. Josep Tous, un altre productor, recorda que “venien camions de Banyoles a carregar-los, i era sobretot amb aquests diners que es passava l'any”. Precisament el Pla de l'Estany té l'altra varietat autòctona catalana d'all. La majoria dels que consumim procedeixen de la Manxa i la Xina. L'all de Belltall és “molt apreciat per la seva qualitat; la clau és l'altitud de les terres, a 800 metres, perquè tenim un microclima, condicionat per la boira de la plana d'Urgell”, explica Tous. L'all sols tira amunt a l'entorn de Forès, Passanant i Belltall i Rocallaura. A pocs quilòmetres d'aquesta àrea, ho han intentat sense èxit. La bona sanitat del producte també contribueix al fet que es conservi de collita en collita.

L'èxode rural i l'envelliment de la població de Belltall va posar aquest conreu en una situació límit. Fa dos anys, l'Associació de Veïns i Amics de Belltall va decidir recuperar “un cultiu en decadència, per por que es perdés la llavor”, segons el president, Pep Lloses. El primer dissabte d'agost celebren la Festa de l'All, que enguany ha arribat a la segona edició, amb activitats centrades en la venda i el tast de productes elaborats amb l'all. Volen incrementar-ne la producció per assegurar-ne la continuïtat, i estan treballant en la creació d'una cooperativa o associació: “No és fàcil, perquè ja es comercialitza tot en poques setmanes i la majoria són pagesos grans”. Ara, els forcs es venen només als baixos de les cases del poble. L'escassetat del producte en dificulta la venda regular i el reconeixement d'indicació geogràfica protegida. Arran de la festa, pagesos dels pobles del voltant s'han interessat per aquest conreu.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a