Economia

editorial

Pacte per no haver de retallar mai més

La convicció que Espanya xucla massa de Catalunya fa anys que la tenen els grups polítics i socials més catalanistes, conscients que en les negociacions de la Constitució de 1978 es va deixar perdre la gran ocasió per obtenir un sistema de finançament per a una nació. Però la realitat és que a la nació catalana se li van fer els mateixos tractes que a les nacionalidades y regiones espanyoles, i amb el temps es van anar afegint a la reclamació d'un sistema de repartiment que reduís el dèficit fiscal sectors empresarials que veien que aquest drenatge de recursos estava impedint el desenvolupament de l'economia catalana. El desencant per l'aplicació del model sorgit de la reforma de l'Estatut i, sobretot, la crisi econòmica, que ha ensorrat la recaptació i posat en relleu la insuficiència del sistema, han fet la resta.

No hi ha partit polític, sindicat o organització empresarial que s'oposi a la reclamació d'un pacte fiscal que limiti el volum de solidaritat amb la resta de l'Estat. I, el que és més important, la immensa majoria de la ciutadania està en la mateixa ona. L'estrany seria el contrari, veient que ja és el tercer any de retallades de despeses -fins i tot les més bàsiques- i de pujades d'impostos per intentar frenar un dèficit que no existiria si Catalunya tingués unes relacions econòmiques amb l'Estat similars a les del País Basc i Navarra. Els número són clamorosos: amb finançament a la basca, la Generalitat Catalunya no hauria necessitat fer cap retallada, no hauria necessitat apujar cap impost ni inventar-se cap taxa, no s'estaria endeutant a interessos alts i tot i això tindria una situació financera prou folgada per poder pagar els proveïdors a l'hora i no haver d'anar a buscar crèdit. Aconseguir el pacte fiscal no serà fàcil, per motivacions polítiques i la resistència lògica dels que fa anys que es beneficien d'aquest desequilibri tan gran, però no intentar-ho amb totes les forces seria suïcida.

El bioclúster català avança

És cert que la crisi fa estralls. Però també és veritat que hi ha empreses i algun sector que, sense fer gaire soroll, fan bona feina, i el més important: que són reconeguts tant a Catalunya com a l'exterior. Aquest és el cas de la biotecnologia catalana, que ja suposa més del 60% de l'activitat de tot l'Estat espanyol. Hi ha xifres que parlen per si soles. Per exemple, el bioclúster català representa unes 489 empreses que donen feina a més de 22.000 professionals i mouen una facturació entorn dels 15.600 milions d'euros. Aquestes xifres demostren que Catalunya s'ha consolidat com a pol d'atracció d'aquesta indústria d'alt valor afegit. Són dades de l'informe titulat Catalonia Life Sciences Report presentat, precisament, amb motiu de la visita del president de la Generalitat, Artur Mas, a Boston, capital de Massachusetts. L'estudi, elaborat per Ernst & Young per Biocat, un organisme promogut per la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona, ha servit per il·lustrar el moment que viu el sector a Catalunya davant les personalitats d'un dels estats més avançats dels EUA en referència biotecnològica i universitària amb emblemes com ara el MIT i la Universitat de Harvard. Que es digui davant dels experts, investigadors i administració de Massachusetts que Catalunya “conforma el bioclúster més important a Espanya i és referència al sud d'Europa”, tal com es pot llegir l'informe, és una bona notícia tant per a la biotecnologia catalana com per a la imatge que transmet Catalunya davant el món.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.