ANDREU MAS-COLELL
CONSELLER D'ECONOMIA I CONEIXEMENT DE LA GENERALITAT
“Seria un enorme error polític que l'Estat intervingués Catalunya”
Portarem al Constitucional les lleis o els articles que envaeixin les competències
Hi ha un grup d'opinió que només vol posar fi a la diferència catalana
A Madrid es percep que Catalunya es pren seriosament els ajustaments
La nostra idea
de pacte fiscal preveu un fons de cohesió per a altres autonomies
No crec que sigui desitjable ni justificat que
es liquidi
Catalunya Caixa
La retallada en
l'objectiu de dèficit a les comunitats autònomes és còmica, no som al ‘Polònia'
Jo no la veig possible en absolut. Seria un enorme error polític per part del govern espanyol arribar a aquest extrem.
La política del govern és, i ha de ser, evitar que s'arrabassin o que es limitin les competències de Catalunya. Els temes d'eficiència econòmica, d'estalvi, no tenen res a veure amb si l'estructura d'un Estat és centralitzat o no. Nosaltres mai admetrem que el cost de la lluita de beneficis –de la qual no només participem sinó que en som protagonistes– pugui representar una recentralització i passar per sobre de les competències que tant han costat d'assolir. Si veiem que les disposicions infringeixen competències catalanes, les defensarem. I si cal portar-les al Tribunal Constitucional, les hi portarem. No es tracta de portar-hi un paquet sencer; cal mirar norma per norma, article per article.
No voldria parlar d'estratègies premeditades perquè em sembla que les sacsejades ja són prou fortes. El govern estatal capeja el temporal per evitar ensurts forts a curt termini. Tots sabem que hi ha un entorn mediàtic que certament té una agenda clara que vol aprofitar la crisi per recentralitzar, sobretot pensant en Catalunya. Nosaltres no hi entrem si hi ha altres comunitats que hi estiguin d'acord. Hi ha un grup d'opinió espanyola, que afortunadament no és majoritari, que té una idea molt definida de posar fi a la diferència catalana. No atribueixo aquesta posició al govern però sí que faig constar que la sensibilitat és important. Si no es té sensibilitat ni respecte per les competències ni diàleg amb Catalunya, es pot caure en un greu error. Jo apel·laria al govern estatal a dialogar i que s'adoni que tot aniria millor si parléssim. Catalunya sap els sacrificis que ha de fer i ho hem demostrat, però exigim lleialtat i coresponsabilitat per l'altra banda.
Crec que sí, que reconeix l'esforç que hem fet. A Madrid es percep que Catalunya es pren molt seriosament la tasca d'ajustament. Això no vol dir, però, que hi hagi una política de collar més les autonomies. El tema de reconeixement de deutes és important. Com, per exemple, el reconeixement de l'addicional tercera. Però jo hi veig una dimensió més profunda, i és que el Govern no ha dit ni una sola vegada que admet el principi de l'addicional tercera. Com que expressar en paraules el que es creu és gratis, si no s'expressa és perquè no s'hi creu. Conclusió: el govern estatal no vol admetre cap aspecte mínim de bilateralitat amb Catalunya. Això ens preocupa molt.
Vam votar que “no” en el Consejo de Política Fiscal y Financiera. Vam expressar el nostre desacord perquè era difícil creure el que estava passant per a l'any 2013. L'objectiu per a l'Estat era d'un 3% i el de les comunitats autònomes, de l'1,1%. Brussel·les ho relaxa i el 3% passa al 4,5%. El mateix ministre ho qualifica “d'escenari de realisme”. Després l'Estat trasllada a les comunitats autònomes l'objectiu de l'1,1% al 0,7%. L'Estat hi guanya un 1,9% de marge de cop. Llavors Madrid al·lega el perill d'un “escenari de relaxació”. La veritat és que això és còmic: no estem en el programa Polònia, estem en la realitat. Hem de ser coresponsables, socis, i el govern estatal ha de ser lleial. Podem parlar de tot, però és simplement absurd. Al final aquesta política se'ls girarà en contra. És molt possible que inicialment Madrid rebi alguna rialla de Brussel·les. Però al cap d'uns dies les mateixes instàncies europees començaran a preguntar per què no s'aplica la retallada al mateix Estat tal com aquest demana a les comunitats autònomes. Demano lleialtat i equilibri en els sacrificis.
Anem pas per pas. Ara hem de veure com ens en sortim, amb la tresoreria. Més endavant caldrà pensar en el pressupost del 2013. Si he de fer una consideració més a distància, el que al final caldrà fer a Catalunya i a Espanya dependrà fonamentalment de la situació europea i si el vaixell comú se'n surt o no. Tots sabem que el moment és crític. Però toca ser optimista.
Cal ser molt prudent a poques hores de la trobada. No seria bo que s'iniciés una discussió a través dels mitjans de comunicació. Com més unitari i clar sigui el pacte fiscal, millor.
Ha de ser un canvi qualitatiu, i no un sistema de finançament més.
Voldria deixar el tema clar. La referència del concert basc pot crear confusió. Es pot pensar que el que volem és baixar els nivells de solidaritat a zero i aquest no és el cas, en absolut. La contribució de Catalunya amb la resta de l'Estat, s'articuli com s'articuli, es digui quota o no, ha de tenir dos components: el pagament de serveis que rep Catalunya directament o indirecta i la contribució, per dir-ho d'alguna manera, al fons de cohesió per a Espanya. Volem que aquest fons de cohesió existeixi.
Anem a pams. No crec que sigui desitjable ni justificat que es liquidi. A mi m'agradaria que la marca Catalunya Caixa tingués pervivència. El més normal és que es torni al que ja estava previst, la subhasta. Això voldrà dir que aquesta entitat passarà a formar part d'un grup més ampli. Ens agradaria que continués tenint personalitat i un fort arrelament català com fins ara.
Aquest és un àmbit que a mi no em correspon pronunciar-me.
Internacionalització, R+D+I, idiomes i serveis, les claus del futur
“L'empresa catalana té dos gran actius: la tradició consolidada i una indústria diversificada. La química, el turisme, el tèxtil, són grans oportunitats. Dono per descomptat que la situació de la banca d'aquí a deu anys tornarà a ser normal. Hem d'aprendre del que ens ha passat. En 15 anys tot ha canviat. A la Universitat es fumava i gairebé no se sabien idiomes, ara pràcticament no es fuma i molta gent sap l'anglès. Això vol dir que hi ha la idea que la internacionalització de l'empresa encara serà més important amb vista al futur.
L'empresa familiar ha estat el nostre gran actiu, però seria desitjable que la dimensió de les companyies pogués créixer. També serà clau l'apartat d'R+D+I, així com la recerca de les universitats. La internacionalització, les exportacions i els serveis seran bàsics”.