Economia

Aprendre a innovar

Crisi, valors i innovació

Desenganyem-nos: no hi haurà canvi de valors. Perquè hem convertit els diners i el consum en l'únic valor que dóna sentit a la vida. Per molta gent el més important és comprar un cotxe, una casa, pagar una bona escola als fills, tenir un bon telèfon mòbil, fer certa ostentació... L'expressió “que et vagin bé les coses” implica sempre un cert benestar econòmic i gairebé mai l'associem, per exemple, al benestar espiritual. De què em serveix, el benestar espiritual, si no puc comprar-me l'última novetat informàtica?

No m'agrada gens quan algú diu que la situació de crisi comportarà un canvi de valors. És el que hauria de passar, hi estic d'acord. Però no crec que passi. Vivim en una societat en què els valors del consumisme són massa forts perquè desapareguin en un tres i no res.

Tinc molts col·legues de feina que, ho reconec, em treuen de polleguera quan afirmen embadalits que “estem davant d'un canvi de paradigma i que estem entrant en una nova era”. Insisteixo, no m'ho crec. No nego que una minoria (com sempre ha passat) pugui estar fent aquest canvi, però res més. La revolució hippy dels anys seixanta va fer canviar moltes coses però va deixar gairebé intactes les bases fonamentals del sistema capitalista: consum, ordre, autoritat, control... Filòsofs crítics com Foucault hi van afegir que, subtilment, fins i tot van augmentar els mecanismes de control per fer “ciutadans dòcils i adaptats”...

Crec que la gent està canviant perquè no té cap altre remei. Perquè on abans hi gastaven vuit ara només hi poden gastar quatre; i poca cosa més. Quan l'economia es recuperi (si és que ho fa mai) i hi puguin tornar a gastar vuit, ho faran. Quina altra cosa podríem fer en un món que clama constantment per consumir sense parar? Quina altra cosa podria passar en una societat que, quan deixa de vendre cotxes fa sonar tots els senyals d'alarma? Quina altra cosa podem esperar d'uns polítics corruptes que només pensen en l'economia?

Desenganyem-nos: no hi haurà canvi de valors. Perquè hem convertit els diners i el consum en l'únic valor que dóna sentit a la vida. Per molta gent, el més important és comprar un cotxe, una casa, pagar una bona escola als fills, tenir un bon telèfon mòbil, fer certa ostentació... L'expressió “que et vagin bé les coses” implica sempre un cert benestar econòmic i gairebé mai l'associem, per exemple, al benestar espiritual. De què em serveix, el benestar espiritual, si no puc comprar-me l'última novetat informàtica?

En aquest sentit, la innovació segueix els mateixos passos. L'hem convertida, entre tots, en quelcom associat a resultats i a guanys econòmics. I no és ben bé això. Innovar, fins i tot en l'empresa, ha de tenir sempre l'objectiu final de fer la vida més fàcil al client i de fer-nos, a tots plegats, una mica més feliços. I això no està renyit amb els beneficis econòmics, malgrat tot, al contrari, una bona innovació és rendible.

L'autèntic canvi de valors es produirà el dia que siguem capaços d'entendre que més enllà del consum i dels guanys econòmics hi ha vida. I la filosofia de la innovació, quan és autèntica, persegueix això: conjuminar felicitat, economia i respecte per al nostre entorn social i ambiental. Sense un equilibri entre les tres instàncies simplement avui per avui no es pot fer empresa. Tant de bo els meus col·legues i amics tinguin raó i la crisi ens permeti obrir camins d'esperança. La innovació pot ser, en aquest sentit, la filosofia que ens ajudi a trencar vells motlles del passat i ens projecti cap a un món diferent, més just i més lliure.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.