La gran excusa intel·lectual
Un estudi de dos professors de Harvard publicat l'any 2010 avala la tesi de l'austeritat
Un graduat de la Universitat de Manchester va demostrar recentment que els càlculs eren del tot erronis
L'anàlisiara qüestionada diu que les economies amb un deute del 90% del PIB creixen més lentament
No cal enganyar-se. La política d'austeritat és una barreja d'opció ideològica i purga moral que s'aplica des de posicions neoliberals tacades de postulats pseudoreligiosos. A més, l'austeritat disposa de vernissos intel·lectuals. Vol dir això que uns estudis determinants han servit per aplicar les polítiques d'ajust de què avui és objecte Europa? Sí i no. Sí, perquè hi són, tenen pes entre part de les elits i tenen agents difusors d'ideologia. I no, perquè ni un sol ministre d'Economia governa, habitualment, pendent dels estudis que surten a Harvard. En la qüestió de l'austeritat n'hi ha un de molt important, però. Es titula Creixement en temps de deute, justament dels professors de Harvard Carmen Reinhart i Kenneth Rogoff (R & R). El van publicar l'any 2010.
La tesi és senzilla i demolidora en els escenaris en què van quedar les finances públiques de molts estats arran de la crisi financera del 2008 i els ingents rescats que es van haver de practicar. R & R sostenen que aquelles economies amb un deute públic superior al 90% del PIB anual experimenten un creixement molt més lent que no pas els estats que estalvien. Recolzant-se en aquest plantejament, els fidels de l'austeritat van disposar de la Sagrada Escriptura.
Què passa, però, si hi ha la contesta dels no creients o si es revisen les xifres que la parella d'economistes de Harvard donaven? Això és el que va fer l'estudiant Thomas Herndon, graduat del departament d'Economia de la Universitat de Massachusetts (Amherst College), que a mitjan abril va publicar el text Un elevat deute públic ofega el creixement econòmic? Una crítica a Reinhart i Rogoff. Herndon, de 28 anys, es va posar en contacte amb Reinhart per fer un estudi de postgraduat sobre l'esmentat creixement en temps de deute. L'estudiant havia de replicar les dades que tots dos professors havien manegat per fer els seus càlculs. Incapaç de reproduir-les a l'Excel, Herndon va demanar un aclariment a Reinhart. El professor no podia atendre les seves preguntes però li va dir que, a partir de les dades que ell li remetia, podria publicar qualsevol conclusió que en tragués.
Avalat per dos professors seus, Herndon ha demostrat que les dades sobre les quals basaven les seves conclusions R & R eren del tot incorrectes. Contenien greus errors matemàtics per un problema en les fulles de càlcul del programa Excel que havien fet servir.
Herndon, doncs, refusa la categòrica correlació que suggerien el duet de Harvard entre declivi econòmic i deute públic, per bé que no nega que sempre cal vigilar-lo. Contra l'austeritat dominant, però, afirma: “En contra de R & R, no existeix un llindar definitiu per al deute públic/PIB, més enllà del qual els països invariablement tenen una important disminució del seu creixement. La implicació política és que, en determinades circumstàncies, el deute públic pot tenir un paper clau en la superació de la recessió.”