Economia

La patent catalana torna a ser líder

Catalunya recobra per primer cop en cinc anys el lideratge en el registre de patents a l'Estat després que, des de finals de l'any 2007, quedés sempre per darrere de la Comunitat de Madrid.

Saber-se protegir amb prestesa és clau per conservar l'avantatge que, innovant, s'ha tret a la competència
Catalunya ostenta un pes del 17,9% sobre el global de patents presentades a registre a tot l'Estat
La sol·licitud de patents d'un país és un indicador vàlid
de la seva potència
Les patents són un manera de monetitzar l'esforç que
es fa en recerca
La patent exigeix novetat, activitat inventiva i que se'n derivi una aplicació industrial

Han passat més de 100 anys (102, exactament) des que el filòsof Miguel de Unamuno, en un exuberància de visceralitat, va escriure allò de “¡Que inventen ellos!” Unamuno era un home il·lustrat (amb tan sols 36 anys va ser nomenat rector de la Universitat de Salamanca) però de sang, i escriptura, calenta, i aquell estirabot de menyspreu cap a la ciència ha caricaturitzat la seva figura i ha enllefernat el seu llegat (també l'han deixat bastant retratat aquelles altres ratlles on, per atacar la llengua basca, profetitzava que “els pobles bilingües no són possibles”, però aquest és un altre tema). El cas és que el “Que inventen ellos” que Unamuno va bramar des de Salamanca per deixar clar que Espanya tenia altra feina que no pas innovar i apostar pel coneixement, pot ser ara respost des de Catalunya amb un “D'acord, don Miguel, ja inventem nosaltres.”

Les dades que l'Oficina Espanyola de Patents i Marques (Oepm) ha fet públiques aquesta setmana per avaluar el trànsit de patents nacionals registrat en els cinc primers mesos de l'any revelen que Catalunya és la regió més activa de l'Estat en inscripció de patents. Amb 233 noves sol·licituds entre els mesos de gener i maig, Catalunya ostenta un pes del 17,9% sobre el global de patents presentades a registre a tot l'Estat (totes sumen 1.301) i encapçala la llista per davant de la Comunitat de Madrid (216) i, ja a molta distància, Andalusia (187) i el País Valencià (154).

Un territori tradicionalment tan industrial com és el País Basc demostra una pobra activitat innovadora, ja que només ha tramitat 77 sol·licituds de patents entre gener i maig. Capítol a part mereixen Extremadura (amb 11 instàncies presentades) o les Illes Balears (8), comunitats que, en cinc mesos, han tingut menys activitat de patents que la que registren en només una setmana les regions capdavanteres.

Cinc anys després.

En qualsevol cas, tampoc a Catalunya no estan les coses per posar-se a tirar coets, perquè la xifra registrada no trenca del tot la dinàmica a la baixa que pateix el teixit innovador català els darrers cinc anys. I és que, malgrat mostrar les dades menys dolentes de tot l'Estat, els números de l'arrencada catalana del 2013 són lleugerament pitjors que els de l'arrencada del 2012 (247 sol·licituds de patents entre gener i maig de 2012, 233 enguany).

El got mig ple apareix quan es constata que, tot i el lleuger saldo negatiu respecte a ara fa un any, Catalunya s'ha reposicionat com a referent de l'activitat innovadora. Després d'haver tancat el 2007 liderant el registre de patents (amb un 20,7% sobre el total d'inscripcions fetes), les patents catalanes s'havien vist repetidament superades per les de la Comunitat de Madrid en cada exercici. L'any passat, segons la base de dades de l'Oepm, marca fins ara el registre més fluix de l'activitat patentadora catalana, ja que no es van superar els 583 registres (les patents madrilenyes van arribar a 660).

A banda que ara s'hagi recuperat el lideratge, es tracta també d'avaluar el pes català en el global del sector de les patents. Aquest pes s'havia anat aprimant progressivament, fins enfonsar-se en la ratlla del 17% (lluny de Madrid, que aguantava amb una activitat regular) i cada vegada més a prop d'Andalusia, que s'espavilava per darrere i que cada any, fins al 2012, havia estat en progressió positiva. Pepe Isern, agent de patents i tècnic de J. Isern, empresa catalana que fa 80 anys que tramita assumptes de propietat industrial, manifesta que, amb independència del que mostrin les estadístiques de l'Oepm, “la ràtio de patents catalana és més alta perquè aquí hi ha menys empreses que a Madrid”.

Sigui com sigui, la tendència numèrica s'ha trencat i Catalunya recupera, també amb les xifres a la mà, la posició capdavantera.

La importància del tomb no rau només a poder lluir un quadre de càlcul, sinó que la fredor de les xifres s'escalfa al foc d'una lectura positiva. La lectura que diu que, apostant per la innovació i per la creació tecnològica més del que ho està fent la competència d'altres punts de l'Estat, l'empresa catalana recupera opcions de fer-se forta i guanyar forat en el mercat.

Un roc a la faixa.

Les empreses innovadores i que són actives a l'hora de patentar acaben disposant d'uns actius intangibles que esdevenen d'utilitat quan es tracta de captar inversors. De la mateixa manera, també tenen la possibilitat de finançar-se explotant la patent a través d'un sistema de llicències.

La teoria és clara però, en matèria d'innovació, poques vegades bufar és fer ampolles. Els resultats no cauen del cel sinó que exigeixen esforços i una bona dosi de recursos a la saca de R+D+I. Precisament per això, un cop desenvolupada la troballa (ja sigui en forma de tecnologia, marca, producte o servei), val la pena saber-se moure amb prestesa i no deixar escapar l'avantatge competitiu aconseguit respecte a la competència que hagi optat per una estratègia menys innovadora. I és que el risc serà que aquesta competència que s'ha quedat prudencialment a remolc per observar com respon aquella determinada innovació en el mercat, pugui valorar la possibilitat de copiar-la.

Blindatge.

Sobre aquest punt, Pablo Blanch, un dels tècnics del departament de patents d'Oficina Ponti, informava durant una sessió sobre propietat industrial realitzada al Col·legi d'Enginyers Industrials que “el dret de patents és un dret que té un contingut negatiu. Ens permet prohibir als altres fer negoci sobre una determinada cosa o tecnologia”.

Malgrat aquesta concepció d'exclusivitat inexpugnable, Josep Mumbrú, cap del departament de patents a Ponti, aclaria que si bé “la patent és un monopoli legal sobre una determinada tecnologia”, també porta aparellada l'obligatorietat de, passat un temps, divulgar aquell coneixement. L'exclusivitat és, doncs, temporal (20 anys en la patent i 10 anys si el que s'ha registrat és un model d'utilitat) i conseqüentment, segons afegia, seria un error pensar que patentar és frenar el progrés: “Les patents són una manera de monetitzar l'esforç que es fa en recerca.”

De fet, Josep Mumbrú manté que hi ha molta feina per fer en matèria de patents a Catalunya, Espanya i, en general, a Europa. La conclusió la treu d'una comparativa que posa en relació el nombre de patents que es registren anualment a Europa amb les que es registren als Estats Units o la Xina, paradigmes de la innovació. La Xina, que el 2012 va superar per primera vegada en la història els Estats Units i ja s'ha convertit en el principal registrador de patents, està per damunt les 420.000 inscripcions anuals. Els Estats Units, encara que lleugerament per sota, també mostren bons números, però, en canvi, Europa dorm a la palla: 150.000 patents inscrites en un any.

La marca país.

Pedro Cartagena, vocal de l'AEPM, manifesta que “en les anàlisis econòmiques s'accepta que el nombre de sol·licituds de patents que tramita un país es considera un indicador vàlid de la seva potència tecnològica”. En aquesta línia, la realitat constata que com més avançat és un país, més nombre de patents té i que les patents tenen un efecte directament proporcional en la robustesa del PIB. Per exemple, als Estats Units, la partida més gruixuda d'ingressos per comerç exterior no deriva de l'exportació directa sinó dels drets (royalties) que cobren les principals marques i empreses nord-americanes per l'explotació dels seus serveis o productes.

L'economista Paul Krugman, premi Nobel 2008, ha analitzat en diverses ocasions la importància que té la innovació per augmentar la competitivitat d'un país (competir amb preus és impossible davant la capacitat productiva a baix cost dels països en desenvolupament) i ha escrit que “el debat en matèria de patents té relació amb dues forces: la innovació i la transferència tecnològica” per, a continuació, concloure que “l'equilibri entre aquests dos factors genera un impacte en els nivells de salari, en la distribució d'ingressos i en l'accés i producció de béns”.

L'Oepm manté que l'Estat espanyol és potent en registre de patents relacionades amb “tecnologies relacionades amb el medi ambient, energies renovables i eficiència energètica”. Ara bé, no val qualsevol cosa per engreixar els llibres de registres. “A vegades ens vénen amb cada cosa que ho hauries de veure”, diu Mario Sol Muntañola, agent de patents amb llarga experiència.

La patent exigeix que en allò que es presenta a registre hi hagi element de novetat, activitat inventiva i que se'n derivi una aplicació industrial. A partir d'aquí, l'única limitació és la marqui l'enginy.

s.

Termini obert per sol·licitar subvenció

Des del 5 de juny i fins al 4 de juliol l'Oficina Espanyola de Patents i Marques (Oepm) té obert el termini de sol·licitud de subvencions per a patents. L'Oepm manté que els incentius són necessaris perquè la patent és la via per “millorar la competitivitat del sector privat que busca mercats forans”.

Una patent té un cost variable (arrenca des d'uns 1.500 euros i es pot enfilar per sobre dels 30.000 si es vol protecció arreu d'Europa) i l'Oepm detalla que “en el cas de les patents a Espanya subvencionem pimes i particulars fins al 80% de la despesa”. En patents a l'exterior “subvencionem fins al 70% de les despeses les empreses i fins al 80% les pimes”.

Pablo Blanch, tècnic de patents a Oficina Ponti, apunta que patentar “és una bona pràctica però també hauria de ser més habitual moure'ns des del moment en què tenim la idea”. Es refereix al fet que, més enllà de la protecció que dóna una patent, la quantitat d'informació que hi ha inscrita en el registre de patents permet disposar d'un ampli manual d'instruccions per desenvolupar i polir la innovació en què s'està treballant. I per veure si allò a què es dedica tantes hores està ja inventat: “Hem de ser més humils i pensar que si jo he tingut una idea, pot ser que algú, abans que jo, ja ho hagi pensat. En el 99% de les vegades, serà així.”

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.