133 milionscaptats amb productes financers tòxics

Les tres entitats bancàries que s'ha quedat l'Estat, Bankia, Catalunya Caixa (CX) i Nova Caixa Galicia (NCG), van col·locar un total de 133,1 milions d'euros a les comarques gironines a través de productes financers híbrids –que reben aquest nom perquè estan a mig camí entre el deute i els recursos propis–, entre els quals destaquen com a més populars les participacions preferents i el deute subordinat i que van afectar un total de 8.068 clients, segons dades publicades per la Comissió de Seguiment d'Instruments Híbrids de Capital i Deute Subordinat, un òrgan col·legiat adscrit al Ministeri d'Economia i Competitivitat. No són les úniques entitats financeres que van col·locar aquests productes entre els clients gironins, però de la resta, no nacionalitzades, no hi ha dades públiques.

D'aquests 133,1 milions, la majoria pertanyen a Bankia –67 milions–, a CX –64,7 milions– i, en menys mesura, a NCG –1,4 milions–. Segons el mateix informe, que es va tancar amb dades del juliol passat, dels més de 133 milions captats amb aquests productes híbrids, se n'han reclamat 105,03 a través de les sol·licituds d'arbitratge de 6.820 clients. Precisament, al juliol va finalitzar el període per sol·licitar la mediació arbitral.

El mateix mes, segons aquest primer informe de la comissió, ja s'havien emès 580 laudes positius de clients, que donaven un saldo de 6,74 milions a retornar. La majoria d'aquests laudes feien referència a CX. Dades posteriors, facilitades a mitjan gener per l'Agència Catalana de Consum, avançaven que la Junta Arbitral de Consum de Catalunya –que s'ha encarregat de resoldre les reclamacions d'arbitratge acceptades per CX– havia dictat 600 laudes positius a les comarques gironines el 2013. Tot i que el procés continua obert i encara s'emeten laudes, recentment, el sotsgovernador del Banc d'Espanya i president del FROB, Fernando Restoy, ha anunciat que està a punt de tancar-se.

L'Associació d'Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances de Catalunya (Aicec-Adicae), una entitat que engloba 30.000 associats, calcula que a Catalunya hi ha 300.000 afectats per preferents i 300.000 per deute subordinat. Segons el coordinador d'Aicec-Adicae, Àlex Daudén, actualment el problema és gestionar les denegacions d'arbitratge que han fet aquestes entitats financeres nacionalitzades. “Un sistema arbitral que és pervers”, afegeix. Reconeix que fins ara no s'han trobat cap laude negatiu, però que el problema són aquelles reclamacions que no s'han acceptat, “perquè és una consultora externa contractada per l'entitat financera la que diu qui hi pot accedir i qui no”. “Hem arribat a la conclusió que aquest sistema arbitral desnaturalitzat és més una neteja d'imatge de les entitats financeres, que s'han marcat per retornar una quantitat de diner i que quan se'ls acabi la caixa, el tancaran.”

Els advocats gironins Antoni Blanch i Andrés Ruiz, que van aconseguir el 2012 la primera sentència a Catalunya en matèria de preferents, expliquen que des de mitjan setembre han començat a arribar les primeres denegacions de la via arbitral. “Entitats com ara CX es van posar les piles per un primer arbitratge perquè no tothom es bolqués en la via judicial. Un arbitratge que ells, més o menys, tenen controlat, en marquen el tempo”, explica Blanch. Aquests advocats, que van crear la Plataforma d'Afectats per les Participacions Preferents de Girona, i que han rebut entre 600 i 650 consultes en dos anys, calculen que els diners captats depenen de cada entitat, però constaten que és Bankia la que s'emporta els màxims, amb una mitjana de 60.000 euros per persona. “Que la gent s'assessori i, sobretot, si vol productes assegurats, que només tinguin comptes a la vista o a termini fix”, diuen, i afegeixen: “Cal que aprenguin que ha canviat el model de relació entre el client i el banc.”

L'Associació per la Defensa dels Perjudicats d'Entitats Financeres (Apdef) va néixer també l'estiu del 2012 a través de dos advocats gironins, un dels quals, Francesc Garcia Rafanell, havia estat víctima personalment del cas de les preferents. “Bankia em va prendre 30.000 euros i vaig dir: «Jo ho puc arreglar.» Però la gent que no és com jo no ho pot fer. I vam dissenyar un instrument perquè tothom pogués litigar.” L'Apdef té l'objectiu d'establir-se a totes les capitals de l'Estat. Actualment, ja és present en 34, amb un total de 1.969 socis, 1.523 dels quals són a Catalunya. “El problema de les preferents és que els anys 2008 i 2009 els bancs estaven penjats, tots”, diu l'advocat, que explica el procés pel qual, en adquirir una preferent o un subordinat, el capital del client passava a formar part del patrimoni del banc, i l'Estat va trigar dos anys a aplicar la directiva europea que prohibia que productes com les preferents “servissin per finançar els recursos propis” dels bancs. Dos anys de marge, entre el 2009 i part del 2011, per captar clients.