El turista cultural fa visites superficials i de poc temps

Les visites culturals que fan els turistes solen ser superficials, hi destinen poc temps i utilitzen itineraris recurrents, segons va assegurar ahir la professora de la Universitat de Girona Núria Galí en la segona sessió de les jornades Gir 180 graus. El turisme cultural del futur, que es va celebrar a l'auditori Palau de Congressos de Girona i que estava organitzada per la Fundació La Ciutat Invisible. Galí anomena aquest tipus de turisme fast look –fent una comparació amb el consum ràpid fast food–. I, com a exemple, Galí va presentar l'estudi que la UdG va elaborar l'any passat entre els turistes que van visitar la ciutat i que van acceptar portar un GPS. El treball concreta que el 72% dels turistes que visiten Girona ho fan per primera vegada i que, malgrat que la ciutat té molts pols d'atracció, els principals espais que es visiten són cinc: la catedral (68%), el passeig arqueològic (67,4%), la muralla centre (52,4), la muralla nord (50,6) i Sant Feliu (50,2%). I, a més distància, ja hi ha els Banys Àrabs (39,8%) i Bonastruc ça Porta (39,1%), entre d'altres. I, tot i que la catedral és un dels principals punts d'atracció de la ciutat, el turista només destina poc més de deu minuts a visitar-la. I aquest poc temps no és excepcional, perquè a veure el passeig arqueològic es destinen uns set minuts; a la muralla centre, uns deu minuts; a Sant Feliu,17 minuts; als Banys Àrabs, sis minuts, i a Bonastruc ça Porta, 21 minuts. Totes aquestes dades han variat poc d'un treball que també va fer la UdG el 2003.

Galí va assegurar que per al turista, un “cop fotografiat el monument, perd la seva utilitat”, perquè el turista “arriba, mira, admira i se'n va”. La professora de la UdG va fer un seguit de propostes per aconseguir potenciar els “nodes secundaris”, que passarien, entre d'altres, de la contemplació estètica a la creació de continguts i d'experiències i a potenciar els visitants recurrents.

En les jornades d'ahir, també hi va participar Antonio Paolo Russo, professor de la Universitat Rovira i Virgili, que va parlar dels paisatges urbans en el postturisme. Va assegurar que hi ha dos tipus de paisatge, “els espais destinats només a turistes i els espais duals per a turistes i residents”, malgrat que “en espais urbans contemporanis hi ha turistes i residents que comparteixen no només espai, sinó la mateixa activitat”. “El turista no busca una realitat fingida, sinó fer activitats típiques del lloc que visita”, va dir.

L'alcalde de Santiago der Compostel·la entre els anys 1983-1986 i 1987-1998, Xerardo Estévez, que va parlar sobre la nova gestió turística de les ciutats monumentals, va explicar que per marcar tendències les ciutats han de tenir una actitud activa i no passiva i que les ciutats “són com un teatre: els monuments són l'escenari; els serveis, l'atrezzo, i els veïns i turistes, els actors”. Per a Estévez l'única manera de gestionar un monument saturat és limitar-ne l'accés.

En el decurs de les jornades, també hi han participar Zulli Salázar, presidenta de la Corporación Turismo Cartagena de Indias, i Sabina Von Greyerz, responsable de la marca Turisme d'Estocolm. També Marien André (professora de la UB), Josep Carreras (president de l'Associació d'Hostaleria, Turisme i Restauració de Girona), Jaume Marín (gerent del Patronat de Turisme Costa Brava Girona), Miquel Gotanegra (president de l'Associació de Càmpings), Joan Roca (director del Museu d'Història de Barcelona), Martí Sabrià (gerent de Costa Brava Centre) i Joan Maria Viader (arquitecte).