Economia

Una balança fiscal a mida

Hisenda rebaixa a 7.439 milions el dèficit entre el que Catalunya aporta i el que rep de l'Estat

Les xifres abonen la idea que vol difondre el govern de Rajoy, que contraposa el Madrid solidari amb la Catalunya victimista

L'endemà mateix que el conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, es queixés que el govern de Madrid li nega les dades per calcular els saldos fiscals entre Catalunya i Espanya, el Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques va presentar per segon cop el seu Sistema de Comptes Públics Territorialitzats de l'any 2012. És a dir, allò es coneix com a balances fiscals o sistema per calcular la diferència entre el que s'aporta a l'Estat amb impostos i el que es rep en forma de serveis i inversions.

Entre tots els mètodes de càlcul possibles, els autors de les balances –Ángel de la Fuente, Ramón Barberán i Ezequiel Uriel, sota l'encàrrec de Cristóbal Montoro– es van fixar en el de la càrrega-benefici. És a dir, un procediment que, a més de tenir en compte el territori on es fa la inversió, també intenta esbrinar qui més, fora d'ell, se'n beneficia.

Per exemple, Madrid considera que les despeses en Defensa o dels ministeris s'ha d'atribuir a tot el territori. Això és comprensible. Però més discutible és que també s'imputi a Catalunya el 25% del que es gasta al Teatro Real, la Biblioteca Nacional i el Prado de Madrid. Per què es fa aquesta imputació? L'explicació és que els catalans, en disposar de més renda, ho tenen més fàcil per anar-hi a contemplar les meravelles de Madrid.

Malgrat aquesta imputació tant discutible, el dèficit fiscal del nostre país al 2012, segons els càlculs d'Hisenda, va ser de 7.439 milions, equivalents al 3,75% del PIB. Al 2011, aquest dèficit era de 8.455 milions. Hisenda creu que,a més, tendim a l'equilibri.

Són xifres, tant la del 2011 com la del 2012, que queden lluny de la forquilla que va dels 11.087 als 15.006 milions calculats a casa nostra i que s'explica perquè el govern fa els càlculs tenint només en compte les despeses que l'Estat fa efectivament al nostre territori.

El que importa en els comptes presentats ahir i que explica perquè es va fer l'operació amb tanta celeritat és que Madrid apareix com la comunitat amb el més gran dèficit fiscal: 19.015 milions d'euros, 16.723 milions al 2011. És a dir, gairebé el triple que Catalunya. Per darrere del nostre país hi apareix València, amb 1.453 milions d'euros, i les Illes Balears, amb 1.330 milions.

Les xifres publicades ahir donen ocasió per repetir el discurs que, tot i que Madrid està molt pitjor tractada fiscalment que Catalunya, no per això es queixa, ja que entén que li pertoca fer aportacions solidàries. Aquest és el missatge que el govern de Mariano Rajoy ha decidit que ha d'arribar a l'opinió pública: cal contraposar la solidaritat de Madrid, amb moltes més raons per queixar-se, al victimisme de Catalunya.

Però els càlculs amaguen trampes: una és que les empreses no paguen els impostos allà on fan la seva activitat productiva, sinó on tenen el domicili fiscal, que sovint és Madrid per allò d'estar a prop del poder. Per tant, bona part dels ingressos fiscals anotats a Madrid s'han generat en altres territoris, però no hi han tributat.

La trampa és fa evident quan el càlcul de la balança es fa per habitant. Perquè així un madrileny presenta un saldo fiscal negatiu de 2.927 euros, mentre que el d'un català és només de 984 euros. Si això fos exacte, la pressió fiscal a Madrid seria extraordinària.

L'estudi apareix també en un moment que el govern espanyol està insinuant que cal revisar el sistema de finançament autonòmic, i que aviat, passat l'agost, podrien començar les negociacions. Òbviament, el punt de partida no seran els càlculs de Catalunya, sinó els que fa el propi ministeri.

El conseller d'Economia de la Generalitat, Andreu Mas-Colell, va criticar el sistema de càlcul de les balances en considerar que responia a un “prejudici estrictament ideològic” del govern espanyol i va dir que la Generalitat publicaria la seva d'aquí a dos o tres mesos.

A l'Estat espanyol hi ha quatre territoris que són contribuents nets (és a dir, aporten més del que reben), mentre que la resta són receptors nets (reben més del que aporten com a impostos).
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a