Botiguer i tennista

Joan Giraut Cot va començar en la política als anys vuitanta, arran de l'organització d'un moviment empresarial en relació amb l'aparcament de la plaça d'Europa de Platja d'Aro. S'hi va significar. D'ençà del seu ingrés com a militant d'Unió Democràtica, el 1986, ha patit les oscil·lacions bàsiques, del triomf al fracàs, de qualsevol polític. El 1987 es va presentar a la llista de CiU, encapçalada per Ramir Ponç, i va passar quatre anys a l'oposició. El 1991 va ser cap de llista i va guanyar les eleccions. El setembre del 2009, dos anys després d'haver guanyat les darreres municipals, una moció de censura el va tornar a enviar a l'oposició.

S'esbrava amb el tennis i amb el billar clàssic, el de caramboles. Va començar tard a jugar al tennis: als 25 anys, el 1970, quan arriba a Platja d'Aro. Practica el tennis sempre que pot, i vet aquí el seu bronzejat permanent. La vida de Joan Giraut és plantejada com un partit de tennis. Set a set, lluita per cada punt amb el mateix interès, sense donar-ne cap per perdut i sense perdre els nervis.

A Unió Democràtica en tenen un gran record, perquè li valoren la tasca de pacificador. El 2005 arriba a la presidència intercomarcal i posa fi a un llarg període de punyalades internes. El 2008 va plegar, després d'haver imposat la cultura de la pau i la discreció d'UDC a les comarques gironines.

Creient confés, però poc practicant –també ho confessa–, Giraut és d'una família de botiguers amb negocis a Puigcerdà i a Platja d'Aro. Els seus orígens són a la Cerdanya. Maria Cot i Francesc Giraut van obrir una botiga el 1944 a Puigcerdà; el 1960 van expandir el negoci a Platja d'Aro. És Mar Franc. Es declara “empresari sense funcions”. “De l'empresa familiar no n'estic apartat, però la meva dedicació a la política és
al 90%”.

Assevera que sempre ha estat lligat a la moda, que sempre ha tingut tendència a mirar aparadors i que la vocació política és tardana. I revela que ja s'ha plantejat la retirada de la política. “Ja començo a tenir una edat. Arribarà i ho assumeixo amb molta naturalitat. Em sento agraït d'haver pogut participar en la política municipal. M'he sentit molt realitzat estant a prop de les persones”. Assegura que li costaria força anar al Senat o al Parlament.

Giraut és de l'Espanyol, i comparteix molta família del Barça; de petit era de l'Athletic de Bilbao, fins que als divuit anys va anar a Sarrià i s'hi va quedar. “Vaig veure-hi una opció singular; sempre he tingut una certa feblesa per les minories”.