Ciència

Mamuts i caçadors al sud de Catalunya

L'Homo antecessor vivia fa un milió d'anys a la Boella? L'escenari del caçador recol·lector s'hi ha localitzat i és per aquest motiu que el jaciment arqueològic de la Boella, al municipi de la Canonja (Tarragonès), s'ha convertit en un dels espais únics per poder explicar l'evolució paleoecològica humana, en concret, de la conca hidrogràfica del riu Francolí. Un equip integrat per una quinzena de persones sota la direcció de Josep Vallverdú, investigador de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), ha iniciat una nova campanya d'excavacions que se centra en els indrets de la Mina i el Forn, on el 2007 es va fer una intervenció d'urgència en què es van localitzar les espectaculars defenses d'un mamut (Mammuthus meridionalis), a més d'un conjunt abundant de peces de sílex i esquist tallades per homínids.

L'equip de l'IPHES ha demostrat la presència d'homínids a la zona
fa entre un milió d'anys i 800.000 anys a través de les eines i les restes dels animals que consumien. Eudald Carbonell, director de l'IPHES, està convençut que la Boella, “està cridat a convertir-se en l'Atapuerca català”, cada vegada “prendrà més importància”, ja que contribuirà
al coneixement de les primeres
dispersions humanes, que, procedents d'Àfrica, es van escampar per Europa fa un milió d'anys.

Els investigadors, de fet, situen les troballes de la Boella en el mateix nivell d'investigació d'Atapuerca i Orce. Aquestes excavacions
donen resposta a la línia d'investigació que ha defensat i provat Eudald Carbonell des del 1994, contraposada al corrent anglosaxó, que va teoritzar al llarg dels anys que l'Europa continental no va estar poblada fins fa 500.000 anys.

Hipopòtams al Tarragonès

La zona de la Boella correspon a l'àrea deltaica del riu Francolí, on es reproduïa un paisatge d'estuari envoltat de planúries que ocupaven grans mamífers i els homínids, que, segons les restes localitzades, s'hi desplaçaven per buscar aliments. Des que es van iniciar les excavacions hi han aparegut restes de grans mamífers i herbívors, com ara hipopòtams d'una espècie extingida, de la qual es conserva una mandíbula i restes de crani; elefants, cavalls, úrsids, excrements fossilitzats de hienes i d'una espècie de cérvol gegant, el Megaloceros Les restes corresponen als últims grans mamífers que van existir a Europa. El director de l'excavació destaca la qualitat del treball del material lític trobat a la zona, “amb eines de sílex molt elaborades que demostren l'evolució tecnològica dels assentaments de població”.

L'aplicació de tècniques forenses a les eines, a través de l'observació òptica per mitjà de microscopis electrònics, i a les restes òssies dels animals ha pogut contrastar i determinar l'ús que els homes donaven
a les peces de sílex, amb les quals
tallaven la carn. Per mitjà de la reproducció d'uns estris idèntics es pot determinar que les mossades corresponen a les marques que s'hi van deixar en filetejar la carn. Tanmateix, l'aplicació forense a l'arqueologia possibilita afirmar altres causes per les quals s'han produït les osques, bé sigui per predació d'altres animals o per causes naturals, com avingudes de l'aigua o
moviments de terra.

Els elements localitzats es troben en bon estat de conservació i, com explica el director de la intervenció, “s'intenta no fer-hi cap tractament en el moment d'extreure'ls” de manera que els additius que s'utilitzen per consolidar les peces “no modifiquin les proves analítiques”. A cada troballa se li donen unes coordenades en tres dimensions que traslladen la informació de la situació en l'espai a l'ordinador. L'equip està desenvolupant un software que, per mitjà d'una PDA o amb un sistema de làser, tramet la informació a l'ordinador i evita d'aquesta manera qualsevol marge d'error humà.

Un arxiu històric inigualable

Josep Vallverdú fa veure que les línies d'investigació que s'utilitzen
a l'IPHES són molt diverses i van des de l'aplicació de tècniques de la física de partícules a la paleontologia i la geologia, passant per la geofísica. L'equip està satisfet i esperançat amb l'avanç de les excavacions que permetran “incrementar la col·lecció de fòssils i aprofundir en el seu coneixement”. “Estem en nivells, des del punt de vista de la seqüència del temps, cada vegada més antics”, deia el director de l'excavació que afegia que al juliol es faran prospeccions a la mateixa zona,
cap a l'interior, per “explorar capes que es podrien datar entre 1,5 i 2 milions d'anys” i datar-hi també la presència humana, la qual cosa
representaria “un repte des del punt de vista del poblament”.

L'àrea de la Boella és única ja que representa, com deia el director, “un dels arxius de més interès per explicar l'evolució humana”, on,
sigui per les condicions geològiques o climàtiques, “s'han conservat les peces clau d'un passat molt remot per a la composició dels paleoecosistemes del Camp de Tarragona”. El projecte forma part d'una de les línies estratègiques del Campus d'Excel·lència Internacional Catalunya Sud (CEICS), impulsat per la Universitat Rovira i Virgili (URV) en xarxa amb les institucions i els sectors econòmics del territori. Vallverdú opina que l'activitat d'investigació pot revertir a mitjà termini en més recursos per a l'oferta turística patrimonial, en un complement de la indústria cultural. Eudald Carbonell es posicionava
en el mateix sentit i destacava la
repercussió social, econòmica i cientificoturística que tindrà la investigació de la zona en l'entorn
de la Catalunya meridional.

Ullals
Les espectaculars defenses de mamut, al jaciment de la Boella, un cop restaurades
Ullals
Les espectaculars defenses de mamut, origl jaciment de la Boella, un cop restaurades
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.