Els productes ecològics

El Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM) i el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) de la Generalitat han realitzat, a través de l'empresa TNS Demoscopia, i per tercer any consecutiu, un ampli estudi sociològic que s'anomena Baròmetre de percepció i consum dels aliments ecològics, que acaba de ser presentat.

Aquest estudi, una enquesta entre la població de Catalunya, s'emmarca en el pla d'acció per a l'alimentació i l'agricultura ecològiques 2008-2012, que porta a terme la Generalitat. El principal objectiu d'aquest treball de camp ha estat el de quantificar el coneixement i els hàbits de consum d'aliments ecològics per part dels consumidors catalans.

Les conclusions d'aquest baròmetre ens han de servir per orientar les polítiques i els eixos d'acció vinculats a la producció agrària ecològica i a tots els temes relacionats amb el seu coneixement, comprensió i acceptació per part dels consumidors que vulguin optar per aquest tipus de productes.

De les conclusions d'aquest estudi, jo voldria destacar, en primer lloc, que tot i representar un consum minoritari en termes absoluts davant d'altres tipus d'aliments no ecològics, el consum de productes ecològics es manté i va creixent progressivament, malgrat la crisi econòmica. S'ha de subratllar que pràcticament la meitat de la població catalana consumeix productes ecològics alguna vegada, encara que sigui amb caràcter esporàdic; un terç de la població ho fa mensualment, i un 20% amb freqüència setmanal.

En segon lloc, aquest destacable augment de consum es produeix paral·lelament a dos fets importants: l'increment del coneixement dels aliments ecològics i de la seva correcta identificació; i la percepció positiva d'aquests aliments com a naturals, saludables i sense additius químics.

Aquests dos punts, que són molt positius, ho resulten encara més si tenim en compte un fet que recull l'estudi: hi ha clares perspectives d'estabilitat en el consum perquè la majoria dels consumidors assenyalen en l'enquesta que seguiran adquirint aquest tipus de productes, principalment fruita, verdures i llegums.

Les bones perspectives que es dibuixen en l'estudi es complementen amb una altra tendència favorable: hi ha un clar potencial de creixement del consum de productes ecològics entre els actuals consumidors esporàdics, i especialment en els segments amb menor demanda o que són més difícils de trobar en el mercat (ramaderia ecològica, pa i cereals ecològics, productes elaborats).

Cal remarcar que en molts dels casos de consum, ja sigui habitual o esporàdic, es produeix un fenomen especial. Es tracta de la dimensió organolèptica i emocional de l'alimentació ecològica. Em refereixo a percepcions per part dels consumidors que aquest tipus de productes “tenen més gust”, “donen més plaer”, “milloren l'estil de vida saludable”, “són més autèntics i naturals”, “recorden sabors d'abans”, etc. En resum, són aliments que tenen un valor afegit que els ciutadans saben apreciar.

Tanmateix, el principal inconvenient a l'hora de decidir la compra de productes ecològics –segons els enquestats– és doble: el principal factor dissuasiu és el preu i, en segon lloc, les dificultats a l'hora de trobar aquests productes en els centres comercials habituals, ja que moltes vegades només s'hi té accés a través de les botigues especialitzades. Hem de saber aprofitar les actuals tendències de consum a favor d'una alimentació saludable, basada en una producció respectuosa amb l'entorn i de qualitat certificada, com passa amb l'alimentació ecològica. Es tracta d'un producte fresc, de temporada i molt vinculat a la dieta mediterrània, patrimoni de la humanitat i considerada pels científics com la més sana del món.

Un altre dels problemes del consum dels productes ecològics és que hi ha poc coneixement i presència pública dels mecanismes de certificació i obtenció dels segells, tant català com europeu, que garanteixen la qualitat del productes. Així, convé publicitar més el procés de certificació per tal d'atreure millor el consumidor i donar més presència pública al distintiu.

Sintetitzant, podríem dir que cal fer més esforços en matèria d'informació i difusió per incrementar el grau de coneixement d'aquests productes i dels segells que els distingeixen. Al mateix temps, cal treballar conjuntament amb el sector en la millora de l'accessibilitat i la distribució, ja que tenen un bon potencial de creixement de cara al futur i, en aquest sentit, poden oferir oportunitats de desenvolupament que, d'una banda, permetin atendre els nous requeriments dels consumidors que optin per aquest model de producció i, de l'altra, generin riquesa per al mateix sector.

Per acabar, voldria fer una reflexió. Si l'agricultura catalana mereix una valoració estratègica per la seva contribució a l'alimentació de la població, la producció alimentària ecològica, pels motius que he esmentat, ha d'ocupar un lloc destacat en aquesta alimentació pels beneficis de tot tipus que aporta.