Criatures de cartró i pedra

Francesc Bofarull (Valls, 1962) acaba de ser distingit amb el reconeixement a la trajectòria festiva de la ciutat. El seu perfil encaixa tan bé en aquest guardó que, fins i tot, la seva data de naixement –25 de juny– coincideix amb la festa major de Sant Joan de Valls. Va créixer en una família entusiasta de la música –les seves tres germanes s'hi dediquen–, i quan encara era un adolescent es va integrar a la Unió Anelles de la Flama (UAF), l'entitat mare de bona part del bestiari popular ancestral que Valls ha recuperat. Allí, de seguida van adonar-se que les habilitats de Francesc Bofarull serien de gran utilitat per a l'expansió de la cultura popular en un moment en què tothom ja tenia molt clar que només amb la sardana no n'hi havia prou.

El primer Congrés de Cultura Popular i Tradicional (1981) va marcar un punt d'inflexió i l'entitat va fer el primer pas d'un llarg camí a recórrer en què Francesc Bofarull es va implicar des del primer dia. “L'acció inicial va ser recuperar el ball de la primera, i després el drac i els diables, l'any 1985”, recorda. Juntament amb Lluís Musté i Roser Plana, dues persones estretament vinculades a l'associació, va voler formar-se a les ordres d'Antoni Gurí, en l'art del cartró i pedra, el material que havia de servir per ressuscitar les criatures del bestiari popular. A Francesc Bofarull, que havia complementat els seus estudis de piano i solfeig estudiant gralla amb Miquel Rus, se li va encomanar la faceta de compondre la música del drac. Aquest primer repte i la creació del primer grup de grallers que ell mateix va formar, i del qual van sortir musicòlegs com Francesc Sans, van ser l'inici d'un ritme trepidant que amb el pas dels anys ha donat a la ciutat un patrimoni popular de gran valor. “Valls va ser pionera en el seu moment dins aquest camp i avui crec que està a l'altura de ciutats com Tarragona o Reus”. L'estrena de la mulassa, l'any 1987, va posar Francesc Bofarull en un nou compromís. La música la va compondre inspirant-se en la Patum de Berga i el resultat va ser un èxit: “Té un inici senyorívol i acaba en un to més festiu, però la bèstia i el poble han fet maca la música”, diu molt convençut l'autor, que entre el 1988 i el 1989 va participar en la construcció de la figura de la Quaresma i del Calçot, i l'any 1999 va escriure la partitura que acompanya la coreografia de l'ós.

La seva obra més recent es va revelar en l'estrena del lleó, aquest hivern, durant les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela, una música per a dos sacs de gemecs, dues trompetes i un bombo que ambienta molt bé la nova figura del seguici popular en l'època medieval. Francesc Bofarull, una de les persones que més documentació gràfica havia produït dins la seva entitat, va dirigir el llibre La festa és al carrer, editat per la UAF. “Cada peça és com si fos la meva canalla”, confessa ben motivat a tirar endavant l'últim element que li queda a la ciutat per tancar la col·lecció: el bou.