Mabel Palacín
El pavelló català a la mostra de Venècia du la firma d'una artista bregada en la tradició de l'art conceptual
“El meu projecte per a la Biennal no s'ha acabat”
Totes les imatges són construïdes. I no per això deixen fora l'espontaneïtat o
el factor sorpresa
Com tants altres artistes, un bon dia Mabel Palacín va fugir de Barcelona perquè necessitava aire (tradueixi's per treballar). Ara fa uns anys que viu a Milà, tot i que es passa els dies als avions. Si s'hagués quedat aquí, diu arronsant el nas, s'hagués mort de gana. Amb la complicitat del comissari David G. Torres, va guanyar el concurs de l'Institut Ramon Llull per representar Catalunya i les Illes Balears en la Biennal d'Art de Venècia (oberta al públic fins al 27 de novembre). El seu projecte, la videoinstal·lació 180º, traspua el que s'espera de l'art d'avui: reflexió per entendre el món que vivim. En aquest cas, el món de les imatges.
Perquè no ha concedit entrevistes fins ara?
Perquè no he tingut temps. El calendari de treball ha sigut duríssim. A l'octubre vaig rebre l'encàrrec i vaig haver de cancel·lar-ho tot: conferències, classes, exposicions... Primer vaig haver d'entendre les mecàniques... per exemple, dels diners institucionals, que es compliquen molt quan es vol anar de pressa. Després, trobar l'equip. En fi, que hem produït la peça amb un temps rècord. Ha sigut una bogeria absoluta. Bé, el projecte no està acabat, no estarà tancat del tot fins a la tardor.
Em consta que vostè necessita temps per treballar.
Depèn del projecte. Depèn de la seva naturalesa. I, en aquest cas, estem parlant d'un projecte molt experimental que necessita tot un treball d'investigació previ: ni les màquines –no la tecnologia comuna, però sí la professional– ni les persones estan preparades per dur-lo a terme. Hi havia tota una part de creació que no es podia preveure. En tot rodatge, i més si és internacional, les coses es compliquen molt. És molt lent. Quant temps es necessita? Entre un i dos anys, amb una bona publicació. Nosaltres ho hem fet tot amb sis mesos. Un miracle. Bé, des del novembre i fins al 5 de juny, no vaig fer ni un sol dia de festa, ni per Nadal, ni per Setmana Santa, ni un sol dia!, i fent jornades de treball de dotze i catorze hores. M'agradaria que es valorés aquest sobreesforç, que no he fet només jo, per cert.
Parlem de la peça. N'està satisfeta?
Estic molt contenta sobretot per les expectatives que ha generat. Té recorregut per fer, el procés encara està obert. A la fotografia fixa, la projecció en la pantalla gran i en les cinc pantalles petites, li falta una quarta pota. Hi hem d'incorporar l'encàrrec que hem fet a una sèrie de gent perquè aportin altres guions que reordenin i reinterpretin les imatges. A més, vull que 180º entri en relació amb dues altres peces meves, una ja feta i una altra que s'ha de fer. Totes tres parteixen d'una imatge fixa i són com un tot. Formaran part d'una mateixa exposició.
Ho presentarà a Barcelona?
Podria ser, però no és segur.
En el seu projecte 180º, obre un camí per entendre que l'excés d'imatges és una garantia, i no una amenaça.
La realitat d'avui és que les imatges es reprodueixen massivament, i que en la circulació d'aquestes l'espectador/usuari hi intervé directament tot modificant-les, reenviant-les, reinterpretant-les en altres contextos... Per tant, el receptor és, en el fons, qui realitza la imatge. La frontera entre l'escena i la platea ja no és tan clara, s'ha diluït.
Sabem mirar les imatges?
Poc, sovint ens centrem més en el text que les acompanya. Una imatge és una imatge, té un altre llenguatge. A vegades, el que es diu que es veu no és el que realment es veu.
Les seves fotos construïdes...
Totes les imatges són construïdes. I no per això deixen fora l'espontaneïtat o el factor sorpresa.
Considera que aquest projecte és un més de la seva carrera?
Jo puc considerar-ho així, però si la resta del món diu que és especial pel prestigi, l'eco... doncs deu ser un entremig! Personalment, valoro l'experiència de la intensitat de la producció.
Es reconeix en la tradició de l'art conceptual català?
Que hi ha un link amb les generacions anteriors, molt generoses, per cert, és innegable.