Societat

l'entrevista

“A Pere Mata se li criticava que no era un científic”

Antonio Labad va arribar de Saragossa a Reus l'any 1966. Va ser llavors quan va començar a agafar interès pel doctor Pere Mata, de qui ara se celebra el bicentenari del naixement. Com li va venir la curiositat per la seva figura?

M'hi vaig començar a interessar i a poc a poc vaig anar sabent-ne més. Una cosa que crida l'atenció de Pere Mata és que hi ha molts biògrafs que posen la data de naixement en dies diferents: el 14 de juny o el 13 de juliol, i aquesta segona és l'autèntica, segons la partida baptismal.

Es coneix prou la figura de Pere Mata?

És un gran desconegut, però va ser el primer catedràtic d'Espanya de medicina legal i toxicologia, hi va introduir lliçons de psiquiatria i aquesta és la raó per la qual a Reus van posar el seu nom al que ara és l'Institut Pere Mata. Va crear el cos de metges forenses i també va redactar el tractat de medicina legal, que va arribar a tenir sis edicions i que durant molts anys ha sigut un referent no només a àmbit espanyol.

Però quin tipus de persona era?

Tenia moltes facetes. Era un personatge completament actiu. Se l'ha d'entendre en el seu context: el segle XIX era una època molt revolucionària, i provenia d'una família de classe mitjana –el pare era metge militar, un home molt cultivat i d'idees progressistes–. Pere Mata va créixer en un clima afavoridor d'aquestes inquietuds. Va editar diaris absolutament punyents d'agitació i això li va suposar l'ingrés a la presó dues vegades.

Així, va ser una persona influent?

Sí, molt. Va haver d'exiliar-se primer a Marsella i després a Montpeller, però com que no es podia guanyar bé la vida va tornar. Passava dificultats econòmiques tot i que traduïa molts llibres. Més tard, a París, va conèixer Mateu Orfila, que era referent mundial en medicina legal i toxicologia, i va captar el que això representava. Quan va tornar va ser rebut com un heroi i el van fer alcalde de Reus i, després, de Barcelona. També va ser diputat a les Corts de Madrid, on va ser primer secretari del Ministeri de Foment en una sessió d'ensenyament, i va redactar el Pla Mata, la reforma dels estudis de medicina.

Va fer una revolució mèdica?

Va ser un home polèmic. En l'acte d'inauguració de la Reial Acadèmia de Medicina es va carregar l'escola hipocràtica. Tenia la idea que la medicina s'havia d'enfocar des de la ciència i la investigació. Tampoc creia en l'homeopatia.

Es va crear molts enemics, suposo.

Molts. De fet, se li criticava que no tenia idees pròpies i que no era un científic original, perquè en realitat era un portaveu d'idees que es feia seves. Era un líder.

Què li ha d'agrair la medicina actual?

Va introduir la medicina legal a Espanya, i la psiquiatria. Va crear polèmica en discernir entre una persona perversa i la que té una malaltia mental, ja que s'ha de tractar de manera diferent, per exemple, a l'hora de jutjar-la per un crim.

Com ha evolucionat la medicina?

Hi ha hagut canvis absoluts, perquè en aquella època en la medicina gairebé no hi havia recerca. És en aquella època que comença a Espanya, hi havia figures com Ramón y Cajal, Lluís Simarro. No hi havia base científica i ara sí, però tornaríem a replantejar-nos que la medicina ha de ser el que deia Pere Mata: recerca. Sense oblidar que ha d'humanitzar-se, que la relació metge-malalt és essencial, i això ell no ho defensava.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.