Wildeboer i Belmonte acaronen la medalla en la jornada final

Aschwin Wildeboer i Mireia Belmonte es van quedar a les portes de poder acomiadar-se dels mundials de Xangai amb una medalla. El vallesà va ser quart en la final masculina dels 50 m esquena, la mateixa plaça que va ocupar la badalonina en la dels 400 m estils femení. A pesar d'haver quedat a tocar del podi, els dos nedadors del CNSabadell es mostraven satisfets de l'actuació. “He estat en una final en piscina de 50 metres d'uns mundials i quedar quarta compensa tot el que he estat treballant aquest any”, comentava Belmonte, que en les sèries matinals havia acreditat el segon millor registre de les vuit finalistes. El balanç general, però, no evita marxar dels mundials amb sentiments contradictoris per a la delegació catalana i estatal, sobretot pel fet de tornar a casa sense cap metall i amb la constatació que es continua massa lluny de països amb un potencial similar.

“Una de dos, o creixo fins als dos metres o arribo més fi”, ironitzava Wildeboer referint-se a les diferències d'alçada respecte als seus rivals, un factor primordial en proves tan curtes i explosives com els 50 m esquena. Tot i això, el del sabadellenc va tenir una bona actuació fent la seva millor marca personal, 24.82, però insuficient per treure el bronze al sud-africà Zandberg (24.66). El britànic Liam Tancock va revalidar el títol superant el seu duel particular amb el francès Camille Larcourt (plata).

Pel que fa a Belmonte, que s'estrenava en la final d'un mundial, va lluitar fins als últims metres per la tercera plaça, que finalment es va resoldre per 71 centèsimes a favor de la campiona olímpica, l'australiana Stephanie Rice. (4:34.23 per 4:34.94) De fet, les expectatives de medalla de la badalonina van quedar hipotecades en el tram d'esquena –va passar del segon al setè lloc–, un estil que haurà de treballar pensant en els Jocs de Londres 2012. L'or va ser per a la nord-americana Elisabeth Beisel (4:31.78).