Societat

Consum

Nous i vells hàbits gastronòmics

“Mengem massa”

L'èxit del turisme a la ciutat de Barcelona consolida a l'alça el consum anglosaxó del ‘brunch', un àpat que es pren els dies de festa i que reuneix en un de sol el dolç de l'esmorzar i el salat del dinar

El costum culinari català ofereix una alternativa per entaular-se de bon matí, l'esmorzar de forquilla, cada cop amb més adeptes

Ho va proclamar Joan Capri en un dels seus cèlebres monòlegs: “Mengem massa!” I ho va dir en un moment en què el país començava a deixar enrere les penúries de la postguerra però sense que hi hagués, ni de bon tros, l'opulència i la disbauxa gastronòmica que hi ha avui en dia. Què no hauria dit doncs el cèlebre còmic si avui sortís al carrer Ferran de Barcelona, on vivia, i el veiés transformat en un continu de locals on s'ofereix menjar de tot tipus, de totes les qualitats, de tots els preus i a totes hores. O què hauria pensat si hagués travessat la Rambla i s'hagués passejat entre les parades de la Boqueria, espectacle diari dels excessos alimentaris del segle XXI. I encara més, si l'actor s'hagués endinsat al Raval i comencés a llegir els rètols de molts locals de restauració, escrits majoritàriament en anglès, oferint al passavolant la possibilitat de menjar-hi un brunch.

La Barcelona de Capri ha esdevingut, amb el temps, la Barcelona que es desviu per satisfer els capricis dels centenars de milers de turistes que la visiten, i un d'aquests capricis és el brunch, un àpat que reuneix en un de sol l'esmorzar i el dinar (la paraula neix de la contracció de brekfast i lunch). Es tracta d'un invent americà que alguns restaurants pioners de Barcelona –amb afany d'esnobisme o de ser bandera cosmopolita– ja fa anys que ofereixen i que en els últims temps, i lligat a l'eclosió del turisme a la ciutat, cada cop en són més.

La cambrera del restaurant Dostrece, al carrer del Carme, reconeix que el brunch s'ha posat de moda a Barcelona: “ara tenim una explosió de restaurants que l'ofereixen”, diu. Ho explica un diumenge al punt de migdia, mentre tragina de la cuina a la sala del restaurant dos plats amb ous guisats de forma ostentosa i, també, greixosa. “Tot això és massa greix; a mi no m'agrada”, reconeix aquesta noia d'origen brasiler.

Un dels últims establiments a afegir-se a la moda és l'hotel Barceló Raval, que des de la primavera cada diumenge adorna la seva terrassa amb una suggeridora oferta que va dels pastissos i creps als gaspatxos i culmina amb ous guisats de totes les maneres. Des de l'hotel s'afirma que la iniciativa ha estat molt ben acollida, no només pels turistes sinó també per barcelonins.

Un altre hotel de la ciutat, el Palace, obre també diumenge els seus luxosos salons als comensals que sense pressa, però amb molta gana, desfilen davant la crema de xocolata, la ventresca de tonyina amb ceba tendra i olives de Calamata, la pannacotta de pistatxo o unes simples ostres. El brunch és una pràctica gastronòmica molt recomanable per a parelles que el dia de festa s'aixequen tard i resolen amb un sol àpat el problema d'esmorzar fora d'hores i l'enuig de posar-se a cuinar un dinar. Cada cop més, però, famílies senceres s'apunten a l'invent i aquest és el públic que intenta atreure el Palace.

Hi ha brunchs per a totes les butxaques, i fent una volta pels carrers del Raval i Ciutat Vella es fa evident i notori. A més a més, l'èxit de la proposta ha fet que molts restaurants hagin optat per ampliar l'oferta més enllà del diumenge. El restaurant Milk, al carrer Gignàs, va optar per organitzar el bufet del brunch a partir de dijous; ara ja el fan tota la setmana.

Parada i forquilla a Falset

La puixança del brunch no ha aconseguit desbancar l'invent autòcton de l'esmorzar de forquilla, opció gastronòmica important per a primera hora del dia. Com que hi ha gana i gustos per a tothom, a la vegada que les noves modes es consoliden les velles prenen cada cop més volada, i mostra d'això és l'èxit de l'excel·lent repertori de forquilla que ofereix els diumenges al matí l'hotel-hostal Sport de Falset, regentat per Marta Domènech. Els seus avis servien platillos com la truita amb suc o el mondongo als viatjants que esmorzaven a l'establiment camí d'Alcanyís, i ara ella ofereix les mateixes receptes a les colles de motoristes, ciclistes o caçadors que hi fan cap els diumenges al matí. “A casa obrim els fogons a dos quarts de vuit del matí”, explica Domènech, que recomana “la llonganissa, feta a la paella amb olives negres, un tomàquet fregit i ceba confitada”.

L'esmorzar de forquilla també triomfa a ciutat. “Cada dia, entre
les 9 del matí i quarts de 12 ho tinc ple a rebentar”, explica Josep Maria Roca, propietari de Can Roca, al carrer Gran de Sant Andreu de Barcelona. Hi ajuden molt les colles de jubilats que “queden aquí i mentre mengen s'expliquen la vida”. En la seva oferta destaquen la tripa amb cigrons, el capipota amb samfaina i parmesà fos o les mandonguilles amb sèpia i bolets.

De 7 a 9 h, esmorzar

Exercici alimentari fonamental. El lema és fàcil: arrencar bé el dia per continuar-lo encara millor.

De 10a 12 h,
esmorzar de forquilla

Llegums, platillos o carns a la brasa per afrontar la jornada amb garanties. Vi o cervesa, indispensables.

De 10 a 17 h, ‘brunch'

El dolç de l'esmorzar i el salat del dinar en un sol àpat; curiós i suculent equilibri d'origen anglosaxó.

De 12h a 14 h, vermut

Si es pren en la justa mesura, obre la gana. Però si se n'abusa, el dinar que segueix acostuma a sobrar.

De 13 a 15 h, dinar

Un àpat de substància o just per tenir-se? Heus aquí el dilema.

De les 17 i les 18 h, berenar

Indispensable per als nens, molt recomanable la fruita i descartable l'abús de la pastisseria industrial.

De les 19 a les 21 h,
berenar sopar

El brunch a la catalana, en versió tarda. Preparat, servit i menjat a casa. Pa amb tomàquet i pernil, obligat.

De 20 a 22 h, sopar

Molt recomanable el que se serveix a les fondes en risc extinció: sopa lleugera, un plat de verdura, tall o peix i un flam de postres.

De 2 a 3 h, ressopó

Un plat reescalfat o de cuina mínima. Un invent italià hi va a la perfecció: espaguetis amb el gust de l'all enrossit a la paella en l'oli verge, formatge al gust i una copa de vi blanc.

Una qüestió d'ous
Els que s'hi entenen afirmen que no hi ha brunch si no hi ha ous Benedict. Es tracta d'una recepta on l'ou escumat es presenta damunt un llit de pa i bacó. Tot plegat es banya amb una salsa holandesa, versió centreeuropea de la maionesa, encara més greixosa.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.