Catarroja descoberta!

Aquests dies estan caient de la figuera els darrers fruits tardans. L'enèsim combat entre el nonat –albat?– Oriol Junqueras i Joan Ridao –la veu d'Esquerra i pròpia a Madrid– ha fet que els articulistes –pocs– que encara no havien constatat l'alta capacitat corrosiva republicana s'hagin finalment desvetllat. Alguns d'aquests columnistes havien gaudit de càrrecs durant el darrer govern tripartit i alguns també entre ells havien fomentat la cacera de l'heretge. A Esquerra i entre pocs periodistes –ai!– que s'hi han identificat totalment el costum habitual ha estat estigmatitzar la discrepància de manera sectària. Qui els ha criticats –de bona o mala fe– ha estat immediatament identificat amb l'“enemic”. Així, els objectius assenyalats com a “convergents”, “carodistes”, “carreteristes” i tots els -istes que han calgut han estat incomptables. Ara, apartats de càrrecs i festes, els que fomentaven aquests pogroms entre companys acaben de descobrir que el seu partit té tendència “caïnita”. Enhorabona! I benvinguts al gueto!