UE
Onada neofeixista
Ultres formats a l'est
Vint anys després de la caiguda del Mur de Berlín, la fragilitat de la cultura democràtica propicia l'auge dels partits d'extrema dreta a l'Europa central i oriental
A Hongria i Romania somien en estats que annexionin territoris de països sobirans veïns, mentre a Polònia el fenomen està impregnat de catolicisme integrista
L'antiga Europa del socialisme real no ha quedat al marge de l'onada de populisme d'extrema dreta que recorre el Vell Continent. Abans de la Segona Guerra Mundial, amb l'excepció de Txecoslovàquia, els països de l'Europa central i oriental van viure experiències polítiques autoritàries i en alguns casos règims feixistes brutals, i molts van pertànyer a imperis multinacionals opressors.
Després del 1945, la URSS va
imposar a aquests països un ferri sistema repressiu. Quatre dècades de sistema socialista autoritari
van crear unes elits burocràtiques ineptes, mentideres i corruptes i una societat conformista, en la
qual estava prohibit pensar i
actuar pel seu propi compte.
Més de vint anys després de la caiguda del socialisme real, la cultura democràtica continua sent fràgil a gran part dels països de l'antiga Europa de l'Est, els partits democràtics són organitzacions burocràtiques desprestigiades i la societat civil és feble. En aquest context, l'extrema dreta experimenta un
auge en molts estats. Els ultres de l'est d'Europa tenen afinitats ideològiques i comparteixen objectius polítics amb els seus homòlegs
occidentals, però tenen també les seves pròpies característiques.
No centren la seva estratègia contra els immigrants, per la senzilla raó que en la majoria dels països de la regió hi viuen molt pocs treballadors estrangers, però com assenyala l'analista Michael Minkenberg, “reivindiquen amb força la
seva nostàlgia pels règims despòtics del passat, i preval en ells una
concepció ètnica i territorial de
la identitat nacional”. Molts d'aquests grups defensen una revisió de les fronteres de l'est europeu
i han desenterrat idees passades
de moda com ara les de la Gran
Hongria o la Gran Romania.
Hongria és a l'avantguarda dels moviments d'ultradreta. Les eleccions legislatives de l'abril del 2010 van col·locar en el tercer lloc parlamentari el Moviment per a una Hongria Millor (Jobbik), de Gabor Vona. Es tracta d'un partit extremista, racista i antisemita que té el suport de milícies feixistes procedents de la il·legalitzada Magyar Garda, i demana la revisió del Tractat de Trianon, que el 1920 va desintegrar l'imperi austrohongarès. L'extrema dreta hongaresa, de comú acord amb la dreta governant, somia en un estat que integraria
les minories hongareses que viuen en països sobirans com ara Eslovàquia, Romania i Sèrbia.
Revisió de fronteres
A Romania, el Partit de la Gran
Romania (PRM), de Cornelius
Vadim Tudor, que ha fet dels homosexuals i els gitanos dos dels seus principals cavalls de batalla,
invoca les fronteres anteriors
a la Segona Guerra Mundial i
defensa l'annexió de Moldàvia.
A Txèquia també han crescut com bolets els grups d'ideologia
ultra, com ara els “republicans”
de l'SPR-RSV, que persegueixen
els gitanos i defensen una nació
txeca que englobaria la veïna Eslovàquia, on els extremistes del
Partit Nacional Eslovac (SNS) de Ján Slota i del Moviment per a una Eslovàquia Democràtica (HZDS) pertorben la vida política.
A Polònia, en canvi, el fenomen de l'extremisme de dreta està
impregnat de catolicisme integrista. Fins l'any 2007, la Lliga de les Famílies Poloneses (LPR), de
Roman Gertych, representava
de manera majoritària aquest
corrent, però després va desaparèixer de la vida pública.
Els seus militants, simpatitzants i votants es van aplegar
llavors al voltant de diversos grupuscles i, especialment, del partit Llei i Justícia (PiS), de Jaroslaw Kaczynski, germà bessó de Lech,
el president de Polònia mort en
el tràgic accident aeri de Smolensk (Rússia), el 10 d'abril del 2010.
El PiS va arribar al govern l'any 2005, després de convertir-se
en el partit més votat en les eleccions. Però dos anys després va perdre el poder quan un dels seus aliats li va retirar el suport.