Conviure amb la Boqueria
En el primer estiu del tancament dels porxos, la prostitució ha desaparegut, però encara s'hi escola gent a orinar
La proliferació de terrasses i l'allau de turistes neguitegen els veïns que viuen al voltant del mercat
Una parada del mercat carregada de fruita, que dóna als porxos, a dalt. A baix a l'esquerra, aglomeració de públic al costat de caixes, i a l'esquerra, una terrassa
Aquest és el primer estiu que els porxos del mercat de la Boqueria tenen el famós tancament que havia de fer fugir les prostitutes i altres problemàtiques del seu entorn. A tocar de la Rambla, convertit en un atractiu turístic de primer ordre, les prostitutes ja no hi són. El mercat es declara content de l'efecte positiu d'aquest tancat. Una altra cosa és el que diuen els veïns, que relaten les molèsties de conviure amb un mercat que ha agafat unes dimensions mastodòntiques: cada dia, de mitjana, hi entren uns 40.000 turistes.
Probablement no és gaire conegut, però la Boqueria té veïns. I no són pocs: als edificis del voltant, hi ha un centenar de pisos. Llevat de les dependències del Palau de la Virreina i d'un hotel situat a la part frontal, la resta d'immobles són de veïns. Alguns pisos tenen accés des dels porxos del mercat, i la majoria, des de la Rambla i el carrer Petxina. Això vol dir que hi ha veïns que pateixen soroll per dues bandes: Rambla i Boqueria.
“La solució no ha estat el tancament, sinó que les prostitutes no hi són, però està clar que hi hem guanyat”, afirma la Conxi, una veïna que dóna a la Boqueria. Ara no hi ha ni rastre de les meuques africanes que es van fer les mestresses d'aquests porxos i de part de la Rambla.
Els veïns, en canvi, es queixen que el tancament d'algunes portes de la Boqueria té un horari arbitrari. Els encarregats de tancar-les a les onze de la nit són els mateixos vigilants del mercat, però segons expliquen, de vegades la funció s'ha subrogat en alguns restauradors de la zona, que en fan de més i de menys. Alguna no es tanca fins a les dotze o la una de la nit, i això fa que encara s'escoli als porxos gent que s'hi pixa. També hi van a repartir-se el botí grups que ballen pels turistes a la Rambla.
Remor de terrasses
Ara el que neguiteja els veïns ja no és la prostitució –que durant un temps, certament, veien en directe cada nit, només posar-se a rentar els plats– sinó els efectes col·laterals del fort creixement del mercat quant a visitants. Una mostra d'això és el soroll de les terrasses dels establiments que donen als porxos. Aquests locals ja no pertanyen al mercat, molts tenen entrada per la Rambla.
Tot i que l'Ajuntament de Barcelona assegura que en l'últim any no han donat més llicències de terrassa per aquests restaurants del voltant de la Boqueria, la sensació dels veïns és ben diferent. “Cada cop hi ha més taules i ocupen més espai”. El soroll que puja de les terrasses, obertes també en cap de setmana, i que, amb l'allau turística, se'n puguin posar més, a banda de l'efecte crida per a músics de carrer i carteristes, amoïna els veïns. El resultat de tot plegat és una pressió que ja no es limita a l'horari del mercat, al qual, ja hi estan fets: el soroll de les persianes del mercat al matí és peccata minuta al costat de tota la resta.
L'allau turística
“Les botigues cada cop van més de cara al guiri”, es queixa la Conxi. Això es tradueix, per exemple, en la proliferació de parades de venda de sucs, fruita fresca i menjar per emportar, que triomfa entre els turistes. La situació, diuen, tira enrere compradors de sempre del mercat, i genera més brutícia. També hi ha parades que, a través d'afegitons i per acostar-se més al visitant, han ampliat l'estructura primigènia. És la direcció del mercat qui dóna el permís per fer aquestes “ocupacions temporals”, a partir d'analitzar si “hi ha prou espai”, segons explica la mateixa Associació de Comerciants de la Boqueria. Enguany, s'han fet créixer les parades de la part frontal del mercat.
Sigui com sigui, la Boqueria ha demanat a l'Institut Municipal de Mercat que faci un estudi sobre l'estat de la situació, per conèixer les parades dedicades al “turista i al take away” i les de “venda tradicional”. “Volem saber en quin punt ens trobem i fins on podem arribar, perquè no se'ns en vagi de les mans”, afirma Òscar Ubide, gerent de la Boqueria.
La gestió de la neteja
La neteja del mercat depèn de la Boqueria –de columnes endins– i de l'Ajuntament –de columnes enfora–. Per reduir la brossa produïda per turistes, la Boqueria disposa d'un treballador dedicat exclusivament a buidar els contenidors, un servei costejat pels comerços enfocats al turisme. Tot i que alguns dies d'aquest agost fa l'efecte que queda curt, la Boqueria creu que la qüestió de “la neteja està controlada”. “Fa tres anys vam canviar l'empresa de la neteja, precisament perquè el mercat estigués més net”, subratlla Ubide. L'Ajuntament fa des del febrer neteja amb aigua a pressió, i a l'estiu assegura que hi aplica un reforç fet amb l'aigua de bujols. Una qüestió com aquesta demostra la complexitat de gestionar un espai tan i tan concorregut.
“El turisme el farà malbé”
Anna Ballbona
Grans glopades de turistes col·lapsen l'entrada principal al mercat de la Boqueria. Just a cada banda, hi ha dues pidolaires assegudes. A l'interior, dues més que caminen parant la mà. Al seu costat, un venedor ambulant ofereix collarets. És un migdia d'agost d'aquesta setmana i trobar un comprador local sembla una missió impossible. A les bandes de les columnes, ajaguts, es concentren turistes que escuren sucs i fruites fresques preparades. Molts, prèviament, fan fotografies a aquestes botigues que s'enduran com un souvenir barceloní més. Més enllà, al terra s'hi veuen unes tifes dels coloms que encara entren per algun extrem dels porxos i fan estralls. Just al cantó oposat dels porxos, s'estenen terrasses, una de les quals arriba a encabir-hi quinze taules.
Pels passadissos, enmig de la massa turística, passa un músic tocant el saxòfon. A les parades són més que visibles els afegitons que s'hi han fet, per oferir, en molts casos, més directament els productes de consum immediat. “Els turistes ens demanen pel Pinotxo, el Quim de la Boqueria o algun lloc per menjar en general”, explica la noia que atén els visitants en el punt d'informació del mercat. També molta gent “encara pregunta si hi ha una parada on venguin cuques per menjar”.
“Per nosaltres, l'agost és el pitjor mes, perquè només ve el turista de motxilla”, afirma la venedora d'una carnisseria. “Hi ha tants turistes que no deixen arribar la gent a les parades, sort en tenim que nosaltres fem molta feina de repartiment a domicili”, conclou. Un botiguer que té una parada de venda de vestits, als porxos, en Jordi, dóna un punt intermedi d'aquesta situació. Té una mica més de clientela d'aquí que turística, però aquests dies li vénen sobretot turistes. “Els turistes estan amb les màquines de fotos i, és clar, molesten una mica”, comenta. Les venedores que hi ha al “mercat de les pageses” trafiquegen, alienes al moviment turístic, com si no anés amb elles, que de fet, no hi va: “El turisme farà malbé el mercat”, etziba, contundent, una d'elles.
Passant pels porxos, evitant la munió dels passadissos, trobem un comprador barceloní, en Josep. Viu al carrer del Carme i sol venir a comprar a la Boqueria malgrat “la incomoditat” de les aglomeracions. “S'està tornant massa per als turistes, fa deu anys no era així; quan vas pel mig del mercat és insuportable, amb els turistes que van lentíssims.”