Barrera, patriota i universitari
Heribert Barrera va lluitar tota la seva vida de manera coherent i insubornable pels seus ideals
Vaig conèixer Heribert Barrera a principis dels anys noranta, en ocasió del 60è aniversari de la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya i de la publicació del llibre Història de la FNEC, d'Arnau Figueras. Jove estudiant, Barrera hi havia entrat a militar el 1934. Va ser detingut durant el bienni negre, quan elements feixistes actuaven com a provocadors i agredien els estudiants i paradoxalment la policia detenia els estudiants catalanistes i demòcrates. El 1937, elegit comissari de mobilització, defensa la ponència Règim de l'ensenyament a Catalunya. Amb Miquel Siguan com a secretari general, Barrera esdevé secretari de finances de la FNEC, en un moment en què aquesta ha de lluitar per evitar els intents de control dels comunistes de la JSU. Les pressions continuaran durant tota la guerra. Aquests dies que els dirigents d'IC li retreuen no haver fet un tripartit d'esquerres amb el PSUC i el PSC el 1980 val la pena recordar que Barrera es va vacunar de ben jove contra el marxisme. Incorporat al Front de l'Ebre i el Segre, marxa a l'exili el 1939, on funda la colònia d'estudiants catalans a la Residència de Montpeller. La FNEC aconsegueix la instal·lació dels estudiants catalans a la Cité Universitaire i coorganitza nombroses activitats (concerts, exposicions, Saló d'Artistes Universitaris, una revista). El 1946, a la conferència d'Haut-Castel, Heribert Barrera n'esdevé secretari general, mentre que Josep Pallach n'és el representant a París i Claudi Ametlla, a Perpinyà. En el congrés universitari de Praga del 1946, els representants de la FNEC, Heribert Barrera i Núria Pi-Sunyer aconsegueixen que els membres de l'espanyola Unión Democrática de Estudiantes no tinguessin la representació de tots els estudiants espanyols.
Barrera torna a Catalunya el 1952, i del 1970 fins a la seva jubilació, el 1984, exercirà de catedràtic contractat de química inorgànica a la Universitat Autònoma. Autor de nombroses publicacions científiques internacionals, Barrera fou, a banda de polític, un universitari i científic destacat.
El 1986 es refunda la FNEC a Catalunya, reivindicant sempre la continuïtat amb aquella FNEC de la República, tot fent conèixer els supervivents d'aquella generació a les noves generacions d'estudiants. Heribert Barrera participava regularment en les activitats de memòria històrica (exposicions, homenatges) organitzades pels estudiants de la FNEC o per l'associació d'antics membres, el Club FNEC. El 2001, l'any del seu linxament mediàtic, el Club FNEC el convertí en el seu president d'honor, i l'abril del 2008 li reté un merescut homenatge. Malauradament, ni Víctor Torres ni Heribert Barrera hauran viscut prou per participar dels actes del 80è aniversari de la FNEC, el 2012. Però sí que van arribar a viure els actes del 80è aniversari de llur partit polític, ERC.
En el pròleg al llibre d'Arnau Figueras, Barrera deia: “Més de mig segle després, aquella FNEC dels anys 30 i la que es va intentar de fer reviure durant el franquisme ens semblen molt lluny... Parlar-ne, recordar-les, desvetlla en els pocs supervivents que quedem de la primera època un profund sentiment de nostàlgia. Nostàlgia d'un país que, tal com aleshores va ser, la derrota del 1939 i el franquisme van fer desaparèixer per sempre. Nostàlgia també dels companys desapareguts i molt especialment dels que moriren a la guerra i no pogueren donar de si tot el que prometien”. Però aquella nostàlgia no va paralitzar Heribert Barrera sinó que el va fer lluitar tota la seva vida de manera coherent i insubornable pels seus ideals. Gràcies, Heribert.
