col·lectius
Pares de nens robats volen que s'investigui
Cent famílies busquen els seus fills presumptament robats en hospitals catalans fins a finals dels anys vuitanta
Desenes d'afectats pels presumptes robatoris de nadons en diversos hospitals de l'Estat, tant públics com privats, entre els anys seixanta i finals dels vuitanta (per tant, un cas diferent dels nens robats durant el franquisme), es van manifestar ahir a les principals ciutats de l'Estat. A Barcelona més d'un centenar de persones ho van fer a la plaça Catalunya a les sis de la tarda, convocats per l'associació SOS Bebés robados. La manifestació la van convocar en protesta perquè aquest estiu i en plenes vacances molts afectats, sobretot pares i mares que busquen els seus fills, es van assabentar que la fiscalia comença a arxivar els seus casos, segons explica la secretària de SOS Bebés robados, Anna Páez.
Páez és, precisament, una de les mares que creu que li van robar la filla tot just haver-la parit l'any 1981 a l'hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona. “Em van dir que havia mort i que estava molt mal formada tot i que als set mesos jo havia vist una radiografia i la nena estava perfecta. No ens la van deixar veure ni enterrar. Quan fa quasi dos anys vaig veure gent que, com jo, sospitava que darrere tot això hi havia alguna cosa fosca, vaig anar al registre a comprovar la fitxa de defunció de la meva filla, un document obligatori, i no hi era”, explica.
Pur negoci
Segons Páez el seu i més d'un centenar de casos més ocorreguts a Catalunya fins quasi els anys noranta no tenen res a veure amb el franquisme sinó que es tracta de delictes comesos per doctors i infermeres de diversos centres hospitalaris purament per negoci. “Se sap que parelles estèrils sortien dels hospitals amb fills d'altres dones com si fossin biològics”, diu.
L'entitat SOS Bebés robados explica que un dels casos més esgarrifosos que tenen és el d'un pare de Terrassa, “un home que fa quasi 30 anys va veure com la seva dona paria una nena a la Mútua de Terrassa”. “Va veure sortir la nena. La dona estava molt malament i va ser traslladada a Barcelona, on va morir. Quan el vidu va anar a buscar la nena, li van dir que era morta i enterrada.” Aquest home anys després, i quan hi havia més casos com el seu, va exhumar el cos enterrat com el de la seva filla: aleshores va descobrir que enterrat hi havia un nen i que l'ADN no coincidia ni amb el seu ni amb les mostres de la seva dona.