La pilota ja ha entrat

Són tot just benjamins, entre vuit i deu anys, però cap dels més de 700 joves que participaran entre dissabte i diumenge en el memorial Josep Barceló de futbol a Tordera s'ho prendrà amb desgana. Només faltaria. L'esport és competició, en l'elit, en la base i en els partits de costellada. «Sense competir, l'esport no té cap sentit. Però has de saber guanyar i saber perdre, i creiem en l'esport per a la formació de la persona», exposa Santi Barrera, el coordinador d'un torneig que va molt més enllà de l'esport.

Com a memorial que és, el primer valor és el record. La mort en accident de moto de Josep Barceló, jugador del primer equip del Tordera i molt vinculat al futbol de base –com la seva família–, va ser el leitmotiv del primer torneig, el 1988, i s'ha mantingut en cada edició. La seva família està representada en el comitè organitzador, nascut el 2005, quan la dimensió de l'esdeveniment exigia una bona estructura. De fet, al començament la gestió era responsabilitat d'un grup de pares, els dels jugadors que acabaven l'etapa de benjamí i feien el salt al camp gran. «S'acabava una etapa i, com fan les escoles, organitzàvem alguna activitat de comiat. I el memorial es va convertir en el millor argument», explica Toni Caparrós, president del Tordera. Amb un pressupost d'uns 90.000 euros i sense fer pagar ni un euro a cap club per incriure-s'hi, l'objectiu és equilibrar les despeses i els ingressos. I si sobren diners, poder pagar el casal d'estiu, una estada o una excursió als jugadors del club que acaben l'etapa de benjamins i que esperen amb delit que arribi la cita de mitjan juny.

Tordera s'aboca de ple al torneig. L'Ajuntament hi col·labora, el club n'ha assumit les regnes econòmiques i 150 persones hi treballen, totes sense cap contraprestació econòmica. «La gent ho fa perquè ho sent. Tothom s'hi implica», comenta Barrera. Cada club té assignat un assistent personal, que si convé el va a buscar a l'autopista. I a part de competir, hi ha espai per menjar, banyar-se i fer altres activitats lúdiques. «Pel club, és una de les cites amb majúscules de cada temporada. És com una festa major, la festa del club», assegura el president.

En la dotzena edició, el memorial reforça l'esperit solidari amb la integració de l'associació El Petit da Vinci, una entitat que dedica els seus esforços a millorar la qualitat de vida dels nens i nenes amb malalties greus i els que tenen seqüeles d'un accident de trànsit. «El torneig es va fer per Josep Barceló i sempre hem obert les portes a fundacions i associacions que transmetin valors per formar persones», apunta Caparrós. Un representant d'El Petit da Vinci farà el servei d'honor d'aquest dotzè memorial, i per a edicions posteriors es potenciarà la solidaritat.

El memorial mobilitza més d'un miler de persones, entre pares, organitzadors i jugadors, els principals protagonistes. Hi ha tres categories –totes de benjamins– i equips de molt nivell. Que el Barça i l'Espanyol no fallin mai a la cita –en una època en què solen rebre força invitacions– és un bon indicador de la bona acceptació del torneig, i més encara des que disposa de camps de gespa artificial. L'organització també ha convidat el València, el Sevilla, l'Atlético de Madrid i el Mercedes Calcio italià, a més de clubs representatius de cada demarcació catalana, com ara el Nàstic i el Lleida. De gironins, hi ha el Girona, la FE Palamós, el Breda i el Lloret. Només són benjamins, però prometen emoció i espectacle. L'èxit ja està assegurat d'entrada.