Un pas enrere per anar endavant
“Mascarell en va anunciar ahir una de freda i una de calenta: arriba a un acord amb les ‘majors' però congela la llei del cinema”
Té raó Joan Puigcercós d'indignar-se per l'acord que va anunciar ahir el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, amb les majors. Perquè suposa, certament, que la llei del cinema que va aprovar el tripartit queda definitivament en un no-res. CiU, gairebé l'endemà de guanyar les eleccions, ja va deixar anar que no assumiria aquesta llei, de la qual va fer bandera l'exconseller Joan Manuel Tresserras i tot Esquerra Republicana, i tots vàrem tenir clar que això del 50% de les pel·lícules en català al cinema per imperatiu legal acabaria malament. El que va fer ERC tenia mèrit, perquè va convèncer el PSC que havia de votar a favor d'imposar una quota de català al cinema que anava en contra de tots els seus principis. Però ho va fer. I va acabar en res i ara no tindrem el 50%.
Té raó Ferran Mascarell quan diu que l'acord que ha signat amb les majors és un pas endavant. La llei del cinema, és cert, preveia una quota obligatòria del 50% del català a les sales de cinema, però això era molt complicat de tirar endavant si es feia amb l'oposició de les grans productores de cinema i, sobretot, dels exhibidors. El tripartit –govern, majors i exhibidors– ha signat un acord que preveu un 25% de pel·lícules en català fins al 2014 i un increment fins al 35% fins al 2017. És molt difícil estar-hi en contra. Perquè venim del no-res. El mèrit de Mascarell és haver sabut desbloquejar la situació. Però no ho fa per llei i això té els perills que té, per allò bo i per allò dolent. Tindrem més català al cinema. Segur. Però continuarem lluny de les xifres que serien normals en un país normal.
