Duran alerta que l'estat del benestar és “insostenible”
El candidat de CiU defensa una “col·laboració més gran” entre el sector públic i el privat en àmbits com ara la sanitat
Creu que calen “decisions doloroses” però no les concreta perquè considera que perdria les eleccions
L'estat actual del benestar és “insostenible”. Amb aquesta contundència es va expressar ahir el candidat de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, en una conferència a l'escola de negocis Esade. Duran va augurar que les administracions hauran de prendre “decisions, algunes de les quals doloroses” per posar-hi remei. Part de la solució exigeix, al seu criteri, que es garanteixin “els mateixos serveis” d'una altra manera. Pel que fa al sector sanitari, va plantejar que hi hagi una “col·laboració més gran entre el sector públic i el privat”, sense que això n'impliqui la privatització. No va voler anar gaire més enllà. “No seré més concret. No és que no tingui idees; és que si les explico perdré les eleccions”, va asseverar, en resposta a una pregunta de l'auditori.
Duran va indicar, però, que es podria cedir la gestió de determinats serveis perquè el sector privat “de vegades és més eficient”, amb el benentès que l'administració vetllarà per l'interès general. També va advocar per donar més paper al tercer sector en la cobertura d'aquests serveis, en un moment en què creu demostrat que la recaptació d'impostos és insuficient per garantir-ne la supervivència. Per tot plegat, el cap de cartell de CiU va argumentar que s'ha de substituir el concepte d'estat del benestar pel de “societat del benestar”.
Conscient del càstig electoral que poden tenir els partits que plantegin mesures impopulars sobre aquesta qüestió, Duran també va proposar que s'estengui al camp de la salut el marc de negociació de les pensions amb els Pactes de Toledo, per evitar que el càlcul electoralista dels partits perjudiqui el necessari debat que considera que requereixen els serveis públics. “Ara imagini's que jo parlo de copagament, que no en parlo. Demà em començarien a caure bufetades a tot arreu”, va exemplificar el també líder d'UDC.
La reflexió del portaveu de CiU al Congrés, a més, es produeix a les portes d'uns comicis en què és una incògnita si la federació es ressentirà a les urnes per les retallades empreses pel govern d'Artur Mas. CiU defensa que amb la seva gestió a la Generalitat no ha prioritzat els seus propis interessos sinó els del país. Duran, de fet, va recordar que Mas va heretar del tripartit un dèficit del 4,2% del PIB i que l'immobilisme hauria condemnat l'estat del benestar que els partits d'esquerres diuen que defensen. Per aquesta raó va sentenciar que a ell li “cauria la cara de vergonya” si hagués deixat les arques de la Generalitat en l'estat en què les ha trobades CiU i, a més, propagués les tesis dels socis del tripartit contràries a les retallades empreses per Mas.
LES FRASES
Rebuig a la marginació pel debat
És una polèmica que sorgeix cada quatre anys i que, un altre cop, és damunt la taula. Després que el PSOE i el PP hagin pactat un debat cara a cara entre Alfredo Pérez Rubalcaba i Mariano Rajoy per al 7 de novembre a l'Acadèmia de Televisió, ahir el candidat de CiU els va acusar d'haver “marginat” la resta d'opcions electorals.
Duran i Lleida va lamentar la percepció “centralitzadora” dels socialistes i els populars, i més en un moment en el qual augura que la federació haurà de comptar a Madrid, tot i que les enquestes auguren una majoria absoluta del PP. “Els temps que vénen són difícils i necessitaran el concurs del PNB i CiU guanyi qui guanyi les eleccions”, alertava el candidat de CiU.
La federació nacionalista queda un cop més fora del debat estatal dels comicis –n'hi haurà un amb tots els aspirants a TV3–, això després que la cap de campanya del socialcristià, Marta Llorens, reptés abans de l'estiu Rubalcaba i Rajoy a fer un debat a tres. Aleshores va semblar que hi havia una certa receptivitat a la petició, ara desestimada. “Són iguals a l'hora de fastiguejar Catalunya”, va sentenciar Duran.