La bufetada de Faida Hamdi

A la llibreria El-Kitab del bulevard Bourguiba de Tunis, un dels llibres col·locats en lloc preferent d'exposició és el de Mohammed Bouamoud titulat Bouazîzi o la guspira que va destituir Ben Ali. Es tracta d'una biografia del noi que el 17 de setembre de l'any passat, va immolar-se després que una dona policia li confisqués les balances amb què venia fruita a la plaça de Sidi Bouzid i li ventés una bufetada. Entre una acció i l'altra, sembla que va passar alguna cosa...

El llibre es limita a dir: “Llavors ella li va prendre la balança i, segons un testimoni, ell li va faltar al respecte...” Però què l i va dir exactament Bouazîzi? Injúries al cos de policia? Atacs a la corrupció del règim? Ningú a Tunísia parla en veu alta de les paraules exactes del noi, ja elevat a la categoria d'heroi màrtir, però tothom reconeix que el sumari penal obert contra la funcionària de policia Faida Hamdi sembla clar. En veure's privat de la seva eina de treball, Bouazîzi li hauria faltat d'alguna manera al respecte per la seva condició de dona.

Vet aquí, doncs, que la guspira que va destituir Ben Ali no va saltar solament d'un acte arbitrari i d'un abús de poder. Va passar també que una dona es va ofendre pel comentari inconvenient d'un home i va reaccionar com reaccionen les dones a molts altres països del món on la seva condició no es qüestiona ni es menysté. L'escena esdevinguda a la plaça de Sidi Bouzid queda amarada d'humanitat i afegeix una baula més a la cadena que vincula la revolució del 14 de gener passat a la història del país.

Des de la promulgació el 1956 del Codi d'Estatut Personal, no existeixen els matrimonis sense consentiment de la cònjuge (art. 3), ni la poligàmia (art. 17), ni el poder d'administració dels béns de la dona per part del marit (art. 24)... Existeix, per contra, el dret de la dona a demanar el divorci (art. 31), o el certificat obligatori d'absència de malalties contagioses abans de consumar el matrimoni (Llei del 1964 annexa al codi).

Emparada per la llei, la dona tunisenca vesteix com vol, surt quan vol i s'asseu sola, tranquil·lament, a les terrasses dels bars. Salta si algú l'ofèn en la seva dignitat femenina i denuncia qualsevol atemptat als seus drets ciutadans.

En principi, els resultats electorals es coneixeran avui i es dóna per fet que els islamistes moderats del partit Ennahda han arrasat. Diumenge, al col·legi electoral del carrer de Marsella, presidien la mesa electoral una noia amb texans i cabellera a l'aire i una altra amb vel al cap. Mentrestant, una clienta angoixada feia tertúlia a la llibreria El-Kitab i bramava contra els votants d'Ennahda: “Però per què aquesta obsessió perquè amagui el meu cos? És que esteu malalts?”

Consumades les eleccions legislatives, és la malaltia que temen la meitat de tunisencs que no han votat opcions islamistes. I per això precisament no expliquen al detall la història de Bouazîzi: perquè tots desaproven el primer acte arbitrari de la dona policia (la confiscació de les balances), però tots aproven també que la mà se li n'anés a la galta d'un noi poc respectuós amb la seva feminitat.