La lluita de Salt i Sarrià per tornar a ser pobles

El 1979 suposaria un pas endavant per a Salt i Sarrià per recuperar la independència que havien perdut tres i cinc anys abans, respectivament. En tots dos municipis es constituïen els consells municipals que, si bé era un simple òrgan consultiu sense poder real, significava que els dos municipis recuperessin almenys en part la llibertat que el règim franquista els havia arrabassat quan els havia annexionat a Girona. De fet, els interessos per segregar-se eren força comuns. Per una banda, Girona ingressava més impostos, però la gestió es complicava: més gent significa més serveis i més necessitats per cobrir. I en els dos annexionats hi havia el sentiment que donaven més que no pas rebien, i que els diners que ells pagaven servien per fer obres a Girona. Pensaven que a Salt i Sarrià només hi arribaven les escorrialles. Els anys anteriors ja hi havia hagut manifestacions i mobilitzacions importants, però el 1979 representaria un punt d'inflexió, sobretot a Salt, on el procés es va viure d'una manera més important. Es va elaborar el Manifest del poble de Salt i es va presentar la campanya Salt és un poble, volem l'autogovern de Salt. A més, en el ple de l'abril d'aquell any, el primer alcalde democràtic de Girona, Joaquim Nadal, aprovava un acord a favor de la independència dels dos municipis, que el maig es concretava amb la formació dels consells municipals. Començava un procés que passaria per l'inici de l'expedient de segregació el 1981 i la signatura, per part de la Generalitat, del decret de segregació, el 3 de març del 1983. A partir d'aquell dia, Salt i Sarrià tornaven a ser municipis propis.