Novament Ernest Lluch

Avui fa onze anys que ETA va matar l'Ernest Lluch. Enguany la data coincideix amb el dia després d'unes eleccions generals celebrades un mes després que els assassins de Lluch anunciessin que deixaven les armes. Què pensaria en Lluch del moment que estem vivint? Vaig conèixer l'Ernest Lluch un dissabte de l'any 1974 a Maià de Montcal. Amb en Xavier Cortadellas i l'Antoni Puigverd li havíem anat a demanar que participés en un petit cicle de conferències que es va fer clandestinament a Banyoles, si no recordo malament. Asseguts en el seu estudi ple de llibres ens parlava amb il·lusió i apassionadament, saltant dels pensadors del segle XVIII a l'actualitat del País Valencià, de les seves relacions amb Joan Fuster als seus projectes de recerca. De cop i volta es va sentir un clàxon i es va aixecar d'un salt. Un amic el venia a recollir per anar a Barcelona. “Avui hi ha Gamper i juguem contra el Glasgow”, ens va dir excusant-se i baixant de pressa les escales. L'any 1999 el vaig tornar a invitar, aquest cop, és clar, sense haver de patir per la Guàrdia Civil. A la Bisbal ens trobàvem periòdicament una colla de gent per sopar i fer tertúlia amb un convidat. El tema proposat a en Lluch era el de la seva vivència com a parlamentari i ministre al Madrid dels anys vuitanta, encara que inevitablement va anar saltant d'un tema a l'altre. El vaig trobar molt més escèptic i menys esperançat que quan el vaig conèixer, però igual de brillant i amb la mateixa capacitat de pensar pel seu propi compte, de polemitzar i discrepar sobretot en temes on observava unanimitat. “El pitjor d'en Vicens Vives és això del seny i la rauxa. Tothom ho cita però en realitat no vol dir res”, recordo que va dir fidel al seu estil. Les seves frases van agafar un to més intens i intencionat quan es va referir al País Basc, que semblava un nou repte personal: afavorir-hi el diàleg i la pau. Un any després d'aquella nit a la Bisbal, ETA l'assassinava. És horrorós pensar que avui ETA ja no el mataria i demana dialogar, però ahir va matar Lluch, que proposava precisament diàleg.

Què escriuria i què diria l'Ernest Lluch de la crisi i dels seus efectes? Què proposaria? I de les relacions entre Catalunya i Espanya? I de la deriva del seu partit, el PSC, cap al no-res? I d'aquesta mena de “desconstrucció” d'Europa que estem vivint? I de les eleccions d'ahir? Mancats de persones amb idees i criteri propi, en aquests moments tan difícils es troba a faltar novament l'Ernest Lluch.