El Bordils imposa la superioritat física

Inferiors en igualtat.

El Sarrià es va veure molt inferior al Bordils en la posada en escena. Perquè mentre els locals perdien la pilota en els seus primers atacs, els visitants marcaven quatre gols en sis intervencions –les altres dues serien falta en atac o aturada de Cata. Jordi Rodríguez va marcar el primer gol per a l'Augi des dels 7 metres en el minut 7, just després de la primera exclusió dels blanc-i-verds. Tot i això, el Bordils seguia mostrant-se superior i va poder mantenir una progressió que li va permetre aconseguir una màxima diferència a favor de 10 gols en el minut 18 (5-15) amb el tercer gol de David Masó. Aleshores, i en la segona exclusió dels de Pau Campos, el Sarrià va poder fer un parcial de 3-0 amb dos gols de Nito Pòrtulas que obligarien el Bordils a aturar el partit al 19:16 per recuperar el to. I ho va fer amb 4 gols, (dos de David Masó) per tornar-se a costar a la desena (10-19) fins que un altre cop va veure com l'àrbitre aixecava els dos dits en el minut 24. Un cop més, l'Augi ho aprofitava per agafar aire –l'11-19 de Jordi Rodríguez va ser una acció de ràbia, de caràcter. És clar que tot just quan el Bordils recuperava l'home exclòs, marcava (12-20, Moreno). Dues exclusions més abans del descans permetien repetir l'escenari, i el Sarrià donava esperança a la seva afició amb un 4-1 abans del descans (16-21).

El dictat de Masmiquel

El pivot del Bordils va ser el gran protagonista de la segona meitat: se'n va fer un fart. David Masmiquel va fer els seus 9 gols en la segona meitat per liderar el seu equip cap a una victòria contundent. I és que el seu cinquè gol després de passar pel vestidor tornava a donar el doble dígit als de Pau Campos (20-30 al 14'), imposant la seva superioritat física sobre tots els jugadors del Sarrià; que ja en feien prou aguantant el tipus. Va ser un martell des de la frontal de l'àrea que en el segon temps va estar en la majoria de minuts defensada per Jaume Pòrtulas. En l'altra, a més de Masmiquel la resta de pivots intimidava i feia impossible les combinacions, deixant en les accions dels menuts de l'Augi les úniques ocasions de marcar. I en aquest context es feia molt difícil imaginar un escenari en el qual els locals poguessin capgirar un partit sentenciat des de l'inici. O abans.