La ‘matrioska' que naixia de la llana

El dia de Cap d'Any del 1881, un grup de cent vint-i-set empresaris i comerciants de Sabadell fundaven un banc que duria el nom de la ciutat vallesana i serviria per proveir la indústria local de matèries primeres com ara la llana a preus més favorables. Nou anys després, a Rússia arribava per inspiració japonesa la primera matrioska, una nina tradicional amb l'única originalitat d'estar tan buida per dins que podia engolir nines més i més petites. Malgrat els 3.040 quilòmetres que separen Sabadell de Moscou, no hi ha res que expliqui millor l'evolució de l'aventura que naixia de la llana fins a l'escalada d'ahir al cinquè lloc de la banca estatal que una matrioska, perquè el Sabadell ha edificat el seu èxit financer sobre la base d'engolir peces i més peces inferiors –Natwest, Herrero, Atlántico, Urquijo, Guipuzcoano– en un historial voraç que culmina ara amb la peça de caça major: la CAM.

Nascut en el paisatge d'eufòria que retrata Narcís Oller a La febre d'or, el Sabadell neda inicialment enmig d'un boom bancari amb la irrupció d'altres bancs com el de Terrassa o Reus, molt lligats a les indústries locals, a diferència del que l'historiador Manuel Tuñón de Lara constatava sobre la indústria financera que emergia a Madrid. “Al centre, els capitals s'orienten cap a l'especulació, el crèdit o la concessió governamental, i no cap al desenvolupament de les forces productives del país”, anotava l'historiador. Lligat inicialment a la provisió de la llana i el carbó, el Sabadell mudarà la pell el 1907 liquidant els negocis no bancaris i enfocant la seva activitat a la banca comercial. La contenció entre les parets del Vallès finalitza el 1965, quan inicia la seva expansió per les comarques catalanes més pròximes, i culmina el 1975 amb l'obertura de la seva primera oficina a Madrid i, el 1978, posant un peu a la City de Londres.

La vocació de la matrioska russa, però, es despertarà amb frenesí als 90. La primera gran peça a engolir serà el grup Natwest –que comercialment es deia Solbank–, absorbit el 1996. La compra anava acompanyada d'una figura més petita: el Banco de Asturias. Gràcies a pair les nines del grup Natwest, el nou Sabadell s'enfilava al sisè lloc del rànquing de la banca estatal per recursos de clients. Quatre anys després, el 2000, la ingesta del Banc Herrero el catapultava al quart lloc. El nou assalt només es faria esperar fins al 2003, quan el Sabadell llançava una opa pel 100% de l'Atlántico. Sense oblidar el focus en banca privada, el 2006 adquiriria l'Urquijo per afermar-se com la segona marca de referència en aquesta banca entregada a clients d'alt poder adquisitiu.

Després que el 2007 aterrés al Sabadell Jaume Guardiola, antic número tres del BBVA, el banc es decidiria a creuar l'Atlàntic per desembarcar a Miami i comprar-hi el Transatlantic Bank. Fins ahir el Guipuzcoano era la penúltima nina russa i l'última és la CAM, però l'única llei de les matrioskes és que han de tenir un nombre senar de peces superior a cinc, tot i que per volum no passen mai de dinou.