Mor el ‘jutge' Enric Barbat
El cantautor va ser el sisè membre del grup els Setze Jutges i un dels impulsors de la Nova Cançó
Ha mort a Menorca a l'edat de 68 anys
El cantautor barceloní Enric Barbat, membre del grup Els Setze Jutges i partícip del moviment Nova Cançó, ha mort als 68 anys a Menorca, on vivia des dels anys 70.
Segons ha confirmat una de les filles del músic, el cantautor va morir dissabte al migdia a la seva casa a Sant Lluís, víctima d'una atac al cor. El funeral tindrà lloc aquest dilluns a les 13 hores a l'Església de Sant Lluís, ha concretat.
Una de les seves últimes aparicions públiques es va produir al lliurament el 13 d'abril del 2007 de la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya al grup per la contribució a la cultura catalana.
Aquesta distinció va ser concedida al grup per la contribució al coneixement de la cultura catalana, l'impuls al moviment de la Nova Cançó i la normalització de l'ús del català en el món de la música moderna en els anys de la clandestinitat.
El seu últim treball discogràfic va ser Camí de tornada, editat el 2010 amb temes com Temps opac, Viatge i Aprenent, que se sumava als anteriors discos com El sac del nòmada (2007), Camins privats (2005) i Quatre (1983), entre d'altres.
Nascut a Barcelona el 1943, Barbat va ser el sisè dels 16 jutges i aportava al grup veu i guitarra des del seu debut el 1963.
Barbat va créixer durant la postguerra franquista i va debutar a la Facultat de Dret de Barcelona amb la cançó titulada originalment La Sirena, que el va animar a seguir cantant durant la següent dècada, de gran activitat professional i en què va escriure un centenar de temes, que va interpretar en actuacions per tot Catalunya, i també a Madrid, Saragossa, París, Tolosa de Llenguadoc i Marsella.
El 1970 va presentar un conjunt de recitals al Cinema Alexis de Barcelona, sota la direcció artística de Joan de Sagarra i acompanyat pel baixista Jordi Clúa, que va donar lloc al concepte de recitals de butxaca.
Després es va bolcar en els tangos i en va traduir alguns al català, època que va culminar amb un disc i un espectacle, Tango, fet amb Guillermina Motta.
Després d'altres col·laboracions amb artistes com Maria del Mar Bonet i Ovidi Montllor, es va retirar a viure a Menorca, on va produir els seus últims discos, entre els quals es troben Núvols de setembre i Rh+.