La T-10 s'apuja un euro

La T-10, el títol de transport públic metropolità més utilitzat, s'encarirà un euro, l'increment és el més elevat (12%) des que fa deu anys es va crear el sistema tarifari integrat, i costarà 9,25 euros a partir de l'1 de gener a la primera zona. El bitllet senzill s'arrodonirà als dos euros amb un increment del 38%, mentre que la T-50/30 també tindrà un encariment del 10%, 3,5 euros més. La justificació del govern de la Generalitat és que cal afavorir progressivament els títols de transport que permeten fer un nombre il·limitat de viatges perquè es tracta de premiar la recurrència dels usuaris. Per aquesta raó es rebaixa d'un euro el preu de la T-Mes i de cinc euros el preu de la T-Trimestre. També es mantenen les bonificacions socials del transport, de manera que l'abonament T-Jove serà un 16% més barat en totes les zones, l'abonament T-12 el podran utilitzar també nens de tretze anys i els aturats tindran dret a un descompte del 50% en l'abonament trimestral a partir de l'1 de febrer.

La raó de fons de l'encariment històric de la T-10 és que aquest títol representa el 70% de la recaptació en el transport públic metropolità i que la falta de diners de les administracions ha convertit en un carreró sense sortida un sistema que cada any els costava més diners de mantenir. Si fa deu anys la subvenció pública representava la meitat dels diners que costava el transport perquè l'altra meitat es recaptava amb els bitllets, la construcció de la línia L9/L10; el Trambesòs i el Trambaix; l'ampliació de l'L2, L3 i L5; la posada en servei de títols socials, i el servei ininterromput de metro i FGC dissabte a la nit han desequilibrat el cost i l'aportació pública. Aquest any, el sistema públic de transport costarà 1.258 milions, dels quals les administracions n'aportaran 727. El repte del sistema és reequilibrar l'aportació pública amb una recaptació que avui ja només cobreix el 40% del cost i el govern català s'ha proposat que el 2012 sigui el primer exercici en què es fa un pas ferm cap a aquest objectiu. Per fer-ho possible el govern ha donat un toc d'alerta als operadors perquè redueixin un dèficit d'explotació que enguany se situarà al voltant dels 88 milions. Hores abans que el conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Lluís Recoder, presentés l'increment de tarifes aprovat pel consell d'administració de l'ATM, l'operador barceloní TMB anunciava la reducció de 56 milions d'euros amb vista a l'any vinent, en un exercici de retallada que suposarà reduir el servei de metro en les hores vall durant la setmana i encara més dissabtes i diumenges. D'altra banda, el metro continuarà operant les nits del dissabte, però FGC deixarà de prestar aquest servei en el tram barceloní de la línia del Vallès tal com confirma el secretari de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet. El metro ininterromput els dissabtes a la nit no se sacrificarà si no es dóna una situació extraordinària, un fet que no descarten.

I és que els ajustaments de les operadores i l'increment de tarifes s'han abordat comptant que el govern espanyol només reduirà 71 milions la seva aportació. De fet, el conseller insistia ahir que bona part del problema prové d'aquesta reducció progressiva de l'aportació estatal, que fa dos anys arribava fins als 200 milions d'euros i que es preveu que sigui només de 113 aquest any vinent, una reducció del 43,5% que, segons Recoder, ha obligat la Generalitat a incrementar en uns vint milions la seva aportació fins a situar-la en els 300 milions, mentre que l'Ajuntament de Barcelona n'aportarà set més fins a arribar als 80 –la subvenció de l'Àrea Metropolitana de Barcelona es mantindrà en els 94–. Una situació extraordinària que no descarta el govern és que l'Estat acabi aportant menys dels 113 milions previstos. Si passa això, caldran mesures extraordinàries que tornarien a posar el metro nocturn en el punt de mira.