Reus s'omple de cireres per Corpus

Si hi ha una època de l'any en què Reus embogeix i perd la seva part més formal per introduir-se en les seves tradicions més ancestrals i en les celebracions més extraordinàries, aquesta època és el mes de juny, en què Corpus i Sant Pere s'acosten pas a pas. Abans que els reusencs es lliurin per complet a aquestes celebracions, però, hi ha una olor, un gust i un color que comencen a campar per la ciutat anunciant que la primavera ja ha arribat i que la calor de l'estiu és a punt de fer acte de presència. I aquest element tan significatiu no és cap altre que la coca amb cireres, que inicia la seva temporada als aparadors de forns i pastisseries a l'abril i no en marxa fins ben entrat el juliol. Ara bé, si hi ha un dia a l'any en què aquesta coca és la protagonista a Reus, aquest és el dia de Corpus. I és que des de fa anys i panys la tradició reusenca marca que el dia de Corpus cal anar a veure els gegants, que passegen per la plaça del Mercadal, mentre es menja un bon tros de coca amb cireres. Fins i tot, algun segle enrere, el dia de Corpus el carrer de la Mar es convertia en l'escenari d'una competició de pastissers de coques amb cireres per veure qui la feia més llarga i més gran. Aquesta tradició, però, ja s'ha perdut; ara la que encara continua a Reus és la d'anar a veure el ball dels gegants i la mulassa amb un tros de coca amb cireres a la mà. I, de fet, algunes pastisseries de Reus preveuen vendre avui entre mil cinc-centes i dues mil coques de cireres, com és el cas de l'antiga Casa Padreny i de la confiteria i pastisseria Poy, on calculen que només en el dia d'avui hauran fet servir prop de dos-cents quilos de cireres.

Això sí, la coca que mengem avui no té res a veure amb la que es menjava fa uns anys. Avui ens cruspim una coca de pasta adobada amb cireres, però fa uns centenars d'anys la pasta no era ben bé la mateixa ni el motiu de posar-hi cireres, tampoc. I és que, segons explica la cuinera Mariona Quadrada, les nostres contrades del sud conreaven força aquest fruit vermell –i encara ho fan a l'Ebre–, fet que provocava que els pagesos haguessin de buscar maneres d'aprofitar aquesta fruita. Justament, una de les formes de fer-ho va ser la realització de la coca amb cireres. En aquella època, la coca estava feta amb cireres, sucre, oli i algun licor, i Quadrada assegura que aquesta tipologia, si es busca, encara es pot trobar. Avui, doncs, a Reus es fa amb pasta adobada i es posa amb les cireres crues al forn. L'encarregada de la pastisseria Poy, la Maite Estivill, també recorda: «Abans s'hi posava la cirera negreta, que era més petita i molt més sucosa i gustosa, però ara ja no se'n troben i hi hem de posar les que trobem al mercat.»

Tot i que aquest dolç és típic de Reus i el Baix Camp, també hi ha certa tradició de fer aquesta coca a la Ribera d'Ebre, malgrat que no l'associen tant a Corpus i tenen una altra recepta. La pasta no és adobada, sinó de cóc ràpid, i, a banda del sucre, les cireres i l'oli, també hi posen un bon raig de licor d'anís.