10 anys d'euro 35% d'inflació
Productes
Habitatge, alcohol i tabac, carburants i ensenyament, el que més ha pujat, i oci i medicaments, el que menys
Alimentació i roba, en la mitjana
Els experts veuen injustificats alguns encariments
Qui no recorda els primers euros que va agafar, que va utilitzar per pagar, i la indignació pels arrodoniments? D'aquí a una setmana farà deu anys que es va posar en circulació l'euro, la moneda comuna que van adoptar dotze països de la Unió Europea i que actualment ja fan servir disset estats: Alemanya, Àustria, Bèlgica, l'Estat espanyol, Finlàndia, França, Grècia, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, Holanda i Portugal des del 2002, Eslovènia (2007), Malta i Xipre (2008), Eslovàquia (2009) i Estònia (2011). La moneda única europea ha tingut molts efectes en l'economia, i els analitzarem durant els pròxims dies, però potser el que ha afectat més directament les butxaques dels ciutadans ha estat la inflació.
Els preus han pujat un 35% a Catalunya des de l'entrada en vigor de la moneda única, segons les dades d'evolució de l'IPC de l'Instituto Nacional de Estadística. Es tracta d'una mitjana dels principals productes de consum, però és clar que alguns s'han disparat més que altres: l'habitatge –ha pujat un 64%, però el 2007 va arribar a doblar el preu de finals del 2001–, l'alcohol i el tabac –un 77%, sobretot per l'augment dels impostos especials– i els carburants –s'han doblat en deu anys–, que repercuteixen en el transport (45%), se n'emporten la palma, però també un servei bàsic com l'ensenyament s'ha encarit per sobre de la mitjana, un 56%. L'alimentació i la roba s'han apujat en la línia de la mitjana, mentre que l'oci, la cultura i els productes farmacèutics han pujat poc, menys d'un 10% en deu anys, tot i que els medicaments van pujar fins al 2007 i han baixat durant la crisi pels ajustaments. Les comunicacions, en canvi, no han parat de baixar durant la dècada de l'euro.
Efecte psicològic
Els aliments són els productes en què més es noten les pujades, com a mínim psicològicament. Segons les dades de l'INE, han pujat un 34% en deu anys, és a dir, un punt menys que la mitjana, però en la ment dels consumidors l'augment és molt més alt, especialment al principi, les primeres setmanes del 2002, quan l'arrodoniment es va convertir en notícia. “L'arrodoniment va ser una evidència, no una percepció, però no en general, sinó en alguns productes”, explica José Luis Nueno, president de Facua Catalunya, i afegeix: “Psicològicament es va equiparar la moneda d'un euro amb la de vint duros.” “Vas a l'aeroport i és fàcil que un entrepà et costi sis euros. Si fa deu anys t'haguessin demanat mil pessetes t'hauries posat les mans al cap”, afirma el líder de l'associació de consumidors, que, tot i admetre que l'encariment en deu anys és normal, creu que en alguns casos és excessiu. La veritat és que hotels, cafès i restaurants han pujat per sobre de la mitjana en l'última dècada, un 45%, i van ser els béns que més ràpidament es van encarir durant els primers mesos de la moneda comuna.
Josep Sayeras, professor d'economia d'Esade, explica que l'arrodoniment “es va produir en alguns béns repetitius, com ara el cafè, que és on la gent més nota les pujades, perquè els consumeix repetitivament”, però no en la majoria. “Recordo el cas d'una senyora que es queixava que la petúnia que comprava cada dia al Mercat de Sant Antoni va passar de valdre 100 pessetes a un euro en un dia. Tenia raó: la inflació de la petúnia va ser del 66%. Però el global que computa en la cistella d'anar a comprar no va pujar tant”, assegura. Això explica que les dades de l'IPC no reflecteixin una gran pujada de preus.
Sayeras creu que l'entrada de l'Estat espanyol a l'euro no només no va fer pujar els preus sinó que els va frenar: “L'euro ha estat enormement beneficiós per als espanyols, perquè mai no hem tingut una inflació tan baixa com en els últims anys. Era més alta que en altres països, i hem perdut competitivitat, però hem rebut diners com mai n'havíem rebut.” José Ramón Pin, professor de l'IESE, coincideix que “en termes generals, l'entrada a l'euro ha estat beneficiosa, perquè ha estabilitzat la inflació, ja que l'euro és més estable que la pesseta”. Admet que hi va haver arrodoniment, però creu que si els preus han pujat ha estat per la millora econòmica: “La riquesa ha crescut molt; ha fet que haguem tingut més diners per consumir, i ha fet pujar els preus.”
En general, doncs, els consumidors han guanyat poder de compra, però no tots. Tant Pin com Sayeras admeten que els salaris no han pujat com els preus, sobretot els més baixos, i que s'ha fet més àmplia la diferència salarial entre els que més cobren i els que menys. “Hem guanyat poder de compra? No sé què dir-te. Si el 60% de la gent cobra mil euros o menys...”, conclou José Luis Nueno.