El bisbe Irurita es va negar a enviar capellans a la vetlla de Francesc Macià
L'arquebisbe Vidal i Barraquer el va obligar a fer-ho
L'Associació Memòria i Història de Manresa fa públic un document inèdit que revela diversos fets relacionats amb la mort de ‘L'Avi'
Manuel Irurita, bisbe de Barcelona quan va morir el president de la Generalitat Francesc Macià, el 25 de desembre de 1933, es va negar en un primer moment a enviar capellans a la vetlla i va ser l'arquebisbe de la Tarraconense, Francesc Vidal i Barraquer, qui li va exigir que ho fes.
Aquesta revelació s'inclou en un document fins ara inèdit que ha fet avui públic l'Associació Memòria i Història de Manresa (Bages), que permet consultar-ho al seu portal a internet coincidint amb la commemoració del 78è aniversari de la mort de Macià.
El document és una carta de Jaume Creus, amic íntim de Macià, que va escriure l'any 1970 al biògraf del cardenal Vidal i Barraquer, Ramon Muntanyola, per aclarir-li alguns detalls de la mort i el funeral del president.
Creus va viure molt directament les circumstàncies de la mort de Macià i va cuidar-se del seu embalsamament.
En la seva carta, explica com el cardenal Vidal i Barraquer va obligar el bisbe Irurita a atendre les peticions de la família de Macià d'enviar capellans a la vetlla del president de la Generalitat, ja que aquest era creient.
La carta de Creus explica que “a Barcelona, en aquell moment, teníem un mal bisbe, un gran enemic de Catalunya, que es deia Irurita. Estalviem la paraula senyor perquè no ho era. Es negava a enviar capellans, que els demanava la família del president, per anar a cantar o resar, abans de lliurar el seu cos al govern de Catalunya per al seu embalsamament”.
“El bisbe –afegeix la carta– posava com a condició que també hi havien d'anar capellans a l'enterrament. La família contestava que no era ella qui feia l'enterrament, sinó el govern de Catalunya, segons les lleis establertes. ‘Doncs llavors no hi ha capellans', deia el bisbe”.
Jaume Creus indica que es va haver d'enviar una carta en cotxe al cardenal Vidal i Barraquer per informar-lo d'aquests fets i que aquest, immediatament, va telefonar el bisbat de Barcelona.
“En demanar pel bisbe, li van dir –a Vidal i Barraquer– que se n'havia anat al llit. Amb energia va comminar perquè s'aixequés i li va donar l'ordre taxativa que enviés de seguida a casa del president el que demanava la família i que es donés el compliment degut als seus desitjos. Es va fer així”.
La citada Associació també dóna a conèixer avui un altre document històric relacionat amb la mort de Macià, que és la crònica que Joan Alavedra, secretari personal de Macià, va fer a Ràdio Barcelona dos anys després de la mort del president, conegut popularment com l'Avi.
A la crònica, Alavedra parla de l'acceptació de la mort per part de Macià: “A la seva habitació, resistia a la mort. Lluitava. No volia morir. Faltava tanta feina...!. No volia morir. No ho creia. Va ser més tard, això. Però quan ho va comprendre, la va acceptar, la mort. Amb naturalitat, amb coratge, com tots els actes de la seva vida”.
També explica com es va viure la matinada angoixant de la mort de Macià i quan finalment Ventura Gassol, que va ocupar diversos càrrecs al govern català, el va telefonar i li va dir “Veniu...!, correu...!, s'acaba...!”.