Cop de banya de Rose i desencís en els Lakers
NBA. Els grocs van rebre un 0-7 en l'últim minut i Kobe, previsible, va pecar d'individualista en la darrera acció
Hi havia fal·lera de competició per tots costats. No només del públic, sinó dels jugadors, que en el primer dia ja van deixar detalls de qualitat en un menú nadalenc que va coincidir, com a conseqüència del locaut, amb l'Opening Day.
Com sempre, per les coses bones i dolentes, els focus són sempre als peus de Hollywood. Ara, però, el glamour ha deixat pas a la crispació i al caos, donant cops de volant continus –a intents d'intercanvis frustrats, enviament cap a Dallas d'Odom fins a la mala pretemporada– a la recerca d'una solidesa que els Lakers ara mateix encara no tenen. I això que no es pot dir que l'equip dimitís en el debut a l'Staples contra els Bulls. Tot el contrari. Potser per això la frustració en l'ambient va fer-se més punyent i la derrota, més dolorosa. Perquè, en el debut de Mike Brown a la banqueta –és el dissetè tècnic de la història laker– els grocs van ensenyar les urpes, però ni deixant en 32 punts el rival en la segona meitat (12 en el tercer quart) en va fer prou per estacar la primera victòria de la temporada.
Tot anava com una seda a principi de l'últim parcial. Ni la baixa de Bynum –sancionat amb aquest i tres partits més per la falta flagrant a Barea en l'últim play-off– semblava pesar en els locals, que trobaven en McRoberts un element vàlid per fer la feina fosca. Tant és així que el 82-71 a falta de 3:44 del final posava molt de cara el partit a l'equip groc. Però els nervis van aparèixer. També per a Pau Gasol, que va convertir un partit correcte –va acabar amb 14 punts (6/14 en tirs i 2/6 lliures), 8 rebots i 3 taps, a més de bona feina defensiva– en una actuació agra. I és que, a banda de no anotar en tot l'últim quart –i errar dos tirs lliures importants en el tram final, tot i que l'equip ja va acabar amb 11/20–, va ser tou en una acció decisiva amb Deng, primer tancant malament el rebot i, després, fent-li falta i propiciant un 2+1 que tornava a donar vida als de Chicago (87-84, a 45 segons del final).
Però seria injust focalitzar-ho tot en el català. Els Bulls també es van aprofitar de la baixada de tensió dels grocs –van errar 17 dels 18 primers tirs de camp en el darrer quart; i van anotar 6 dels 7 últims– i Rose va erigir-se en l'heroi, culminant la remuntada amb un tir bombat, superant Fisher i Gasol a 4,8 segons del final. L'últim MVP de la fase regular va acabar amb 22 i 5 assistències. En la darrera acció i amb 87-88, Kobe va voler decidir i no va llegir bé l'atac. Tots els jugadors dels Bulls es van tancar sobre ell i Deng li va acabar tapant el tir. Al referent laker (28 i 6 assistències, però 8 pèrdues) li va faltar agilitat mental per veure com Fisher, a la línia de tres, i Pau a la zona estaven sols.
Xou dels Heat
La repetició de l'última final va acabar sent un suplici per als Mavs, els campions. Mai van poder superar els de Florida, que els van triturar –van arribar a tenir un +35 en el tercer període (43-78)– fins que, ja en el darrer parcial, van aixecar el peu de l'accelerador. Espectacular LeBron (37, 10 i 6 assistències), ben ajudat per Wade (26, 8 i 6). És la quarta franquícia, la de Dallas, que inicia pitjor la defensa del títol.
Al Madison Square Garden, els Knicks van posar-se a les mans d'un immens Melo Anthony (37 punts) per tombar, suant això sí, els Celtics, que van tenir el tir per guanyar, però Garnett va fallar. Sense Pierce, Rondo va liderar els verds, amb 31, 13 assistències i 5 recuperacions, una fita que només havia assolit fins ahir Larry Bird en la històrica franquícia. Per la seva part, els Thunder van fer-ne prou frenant Howard (11 punts i 4/12 tirs) per guanyar els Magic. Durant va excel·lir: 30 i 11/19 en tirs.
ROSE, LÍDER
Els Bulls perdien 82-71 a 3:44 del final, però l'últim MVP va ser letal, desequilibrantChris Paul i els Clippers, en bona sintonia
Dos partits de pretemporada i un de fase regular han convertit la franquícia pobra de Los Angeles en la sensació del moment. De fet, l'1-0 actual –encara que pugui semblar còmic– és el primer cop des del 23 de novembre del 2007 que li assigna un bagatge positiu. No va ser senzill, però, per als Clippers aconseguir la victòria a Oakland (77-78, 40'). “Cadascú tenia la seva feina. Era un esforç d'equip, però en Chris [Paul] ha pres les regnes del partit quan ho havia de fer”, va dir el tècnic Vinny Del Negro. De fet, el base va anotar 8 dels seus 20 punts en els darrers quatre minuts. També van brillar Griffin (22 i 7 rebots) i Billups (21), i Butler en l'aspecte rebotejador (10), on se'l necessitarà. Pels Warriors, Lee va estar fi (21 i 12), però el 8/31 en tirs entre Ellis i Curry va pesar molt.
George Karl, sorprès amb Rudy
Rudy –igual que Ricky i Marc Gasol– hauran debutat aquesta matinada en el curs 2011/12. Just abans del primer partit, el tècnic dels Nuggets va desfer-se en elogis cap a l'escorta, en un article publicat en el Denver Post. “Pensava que era un bon jugador i que encaixaria amb el nostre joc, però és més talentós del que pensava que podia arribar a ser”, va dir George Karl, que hi va afegir, convençut: “És el tipus de jugador que pot tenir un any d'explosió.” En la pretemporada, va jugar un partit, 8 punts (2/8 tirs de camp) contra els Suns en gairebé 20 minuts.