Els municipis apaguen llums i tanquen serveis per estalviar
Castelló d'Empúries engega una prova pilot i encendrà només un fanal de cada dos
Diversos ajuntaments es resignen a deixar tancar nous equipaments o edificis renovats perquè no poden assumir el cost d'obrir-los
L'alcalde de Castelló d'Empúries, Xavi Sanllehí, va anunciar aquesta setmana l'entrada en vigor d'una prova pilot per fer més estalvis en les finances municipals: només es posaran en servei un de cada dos fanals a les avingudes d'alguns barris. Castelló, que és un dels consistoris més endeutats de les comarques gironines, ja havia anunciat el mes de novembre que s'apagarien els focus que il·luminen els edificis històrics per baixar el cost energètic que ha d'assumir l'Ajuntament. Reduir l'enllumenat públic és una fórmula que han aplicat altres municipis per afrontar la crisi. Olot va obrir la caixa dels trons plantejant una polèmica apagada nocturna, durant alguns dies, dels semàfors de la ciutat, abans d'aparcar la mesura considerant que s'aconseguirien els estalvis per altres vies. Però la despesa en energia elèctrica continua sent un dels capítols importants del pla de reducció de la despesa que ha posat en marxa Olot. L'estalvi que s'ha fixat aconseguir l'Ajuntament d'Olot, en el cas de l'electricitat, pretén arribar a un estalvi de 60.000 euros. L'estalvi més significatiu es preveu en la despesa elèctrica generada als edificis i instal·lacions municipals i, en menys quantitat, de l'enllumenat públic de la ciutat.
Obra feta i tancada
Un altra concreció dels mals moments econòmics que viuen molts ajuntaments són les portes tancades d'edificis nous de trinca o acabats de renovar i que no s'obren per l'elevat cost de funcionament que això implicaria. Roses n'és un exemple clar: l'antic estanc de Ca l'Anita –on es preveu aviat una diada de portes obertes–, el castell de la Trinitat i el futur edifici de la SUF són tres equipaments amb obres que s'han anat fent o s'acabaran, però que no s'usaran de seguida. L'alcalde, Carles Pàramo, va anunciar que abans de donar-los una utilitat s'hauria de mirar la despesa que suposarien i si el consistori podria assumir-les en aquest context de crisi econòmica. La no obertura de la nova llar d'infants a Castelló, o l'anunci fa dies de l'Ajuntament de Cassà que només obrirà l'edifici de Can Trinxeria acabat de reformar quan no li sigui deficitari són altres exemples de la situació.
Horaris reduïts
Quan no s'arriba a l'extrem de tancar la porta, altres ajuntaments opten per reduir horaris: el Parc de les Coves de Serinyà queda tancat entre setmana, igual que el Museu Darder de Banyoles, que només obre els caps de setmana i festius. Als municipis on són a temps de fer-ho, s'aparquen projectes a l'espera de temps millors: el centre d'interpretació de la cuina de Vilajuïga no es farà, i Celrà es desvincula d'un projecte d'Arboretum.
Mancomunar serveis entre municipis
Programació cultural conjunta entre Blanes, Lloret i Tordera; servei de neteja comú a l'Alt Empordà, o fusió de transport públic entre Roses, Castelló i Figueres. Ara toca unir-se per estalviar.
Inversió zero en espera d'uns temps millors
És la primera mesura que van anunciar molts consistoris (com ara Castelló, Llançà o la Jonquera) per centrar-se en el reemborsament del deute pendent: cap nova inversió en els anys vinents.
Vuit treballadors acomiadats a Castelló
Castelló d'Empúries és dels municipis on s'han aplicat mesures més contundents per equilibrar els comptes; a finals de l'estiu passat van ser acomiadats vuit treballadors de l'Ajuntament.
Reduïdes les televisions i ràdios municipals
A Blanes, la televisió i la ràdio van quedar reduïdes a la mínima expressió amb l'acomiadament de 7 dels 9 treballadors, i per fer “una ràdio com la de fa 20 anys”, va dir l'alcalde, Josep Marigó.
A Lloret es puja l'edat del dinar per la gent gran
Al novembre, el dinar d'homenatge a la gent gran de Lloret va ser per a majors dels 70 anys, i no dels 65 com es feia fins ara. El dinar tenia un pressupost de 22.000 euros, la meitat que el 2010.