Un accident que encén les alarmes

El terrible accident que va tenir divendres el vaixell de creuer italià Costa Concordia ha sacsejat l'opinió pública perquè acosta la tragèdia a tocar de molts catalans i catalanes que han estat usuaris d'un tipus d'embarcació que, per cert, té una de les seves bases principals i més lucratives al port de Barcelona. Tres dies després del sinistre encara no hi ha un recompte de víctimes mortals totalment definitiu i resten molts interrogants oberts sobre la concatenació de fets que van portar a un accident d'aquesta magnitud en unes aigües tan tranquil·les com són les de la costa mediterrània italiana. Probablement caldran mesos d'investigacions i caldria esperar que la dilació en la recerca de respostes no anés diluint l'atribució de responsabilitats i tot allò que se'n deriva, des del càstig dels presumptes responsables fins al pagament d'indemnitzacions als passatgers, molts dels quals han perdut totes les pertinences que portaven a bord.

Més enllà de les pèrdues irrecuperables humanes i materials, el sinistre del Costa Concordia posa de manifest que l'extrema seguretat que acompanya aquest tipus d'embarcacions mastodòntiques, autèntiques ciutats flotants, pot portar a relaxar una mica les mesures de seguretat. Pocs podien pensar, perquè els riscos de sotsobra són mínims, que es desencadenaria una tragèdia com la que va passar a la petita illa del mar Tirrè divendres passat. La seguretat absoluta no existeix i això tothom ho sap, però quan les probabilitats d'accident són cada cop més petites aquest avantatge es pot convertir en contratemps en cas de sorpresa, ja que, com sembla que ha passat en aquest cas, hi ha una tendència a baixar la guàrdia.