TRIBUNALS
L'exili forçós pel franquisme cotitza a la Seguretat Social
Un jutge de Barcelona reconeix a un històric treballador de la SEAT que en el càlcul de la seva pensió es compti el temps que va estar en crida i cerca, a més de la presó
És Armando Varo
Triomf judicial contra la repressió sindical durant el franquisme. Un jutge de Barcelona ha resolt que el temps que un treballador va estar abocat a la clandestinitat cotitza a la Seguretat Social i no només els dies tancat en una presó, com volia el Ministeri de Treball. La resolució, del titular del jutjat social 8 de Barcelona, és ferma.
El cas es refereix a l'històric representant de CCOO a la SEAT i membre destacat del PSUC, Armando Varo, assessorat pels advocats del Col·lectiu Ronda. Pel fet de ser un representant dels treballadors, Varo va ser detingut amb altres companys el desembre de 1970 i va estar empresonat fins al febrer de 1971. Des d'aquell any fins al 1976 va haver de fugir del país i amagar-se perquè tenia una ordre de crida i cerca dels sequaços del dictador, a més de ser condemnat en rebel·lia a tres anys de presó pel Tribunal de Orden Público. En democràcia, l'any 1977, va tornar a ser readmès a la fàbrica de cotxes.
L'any 2009 va sol·licitar la pensió per jubilació, i la Seguretat Social només li va reconèixer el temps que va estar empresonat, però no els cinc anys de clandestinitat, fet que li afectava greument el càlcul de la pensió. Varo va presentar recurs als tribunals, i el magistrat Francisco Leal li ha donat la raó en una resolució que el Col·lectiu Ronda qualifica d'“històrica”.
En la resolució, el magistrat afirma que Varo “no va poder assistir a la feina perquè havia fugit de l'acció repressiva”, i per tant “no va poder treballar ni cotitzar a conseqüència de la seva activitat política i sindical”.
El jutge recorda que la llei 46/1977, d'amnistia, precisa que als treballadors afectats per mesures de la dictadura “cal restituir-los tots els drets, incloses les cotitzacions de la Seguretat Social i mutualisme, que aniran a càrrec de l'Estat”.
Per tot això, condemna la Seguretat Social a abonar-li una pensió calculant tots els dies del seu exili forçós. És a dir, amb el 82% de la base reguladora.
LA FRASE
Un lluitador a la Zona Franca
En l'actual huracà de retallades laborals justificades per la crisi econòmica tornen a l'actualitat lluitadors sindicals en ple franquisme, com ara Armando Varo, a la SEAT de la Zona Franca. A internet es poden trobar força articles dels anys 70 que recorden la seva tasca, amb altres companys de CCOO, o declaracions seves en una jornada de piquets a les portes de la mítica fàbrica de cotxes, l'any 1980. Carles Vallejo, per exemple, recorda com, juntament amb Silvestre Gilaberte i l'Armando Varo, van estar uns dies a la comissaria de Via Laietana, sent “interrogats i torturats per policies com ara el comissari Genuino Navales, responsable de la repressió a la SEAT”. Hi afegeix que de la comissaria van passar a la presó Model: “On restàrem sis mesos durant els quals es va organitzar una vaga de fam dels presos polítics.” O Pepe Luis López Bulla, que al seu bloc recorda els deu de Carabanchel, referint-se als dirigents de CCOO detinguts a Madrid el 1972, i que “la delegació catalana es va escapar pels pèls.”